Beniparlem | Els nivells del MECR

À Punt pòdcast

Beniparlem: un pòdcast per a aprendre valencià, amb Aina Monferrer.

Bon dia, comencem un nou pòdcast a la vila de Beniparlem, el pòdcast sobre llengua d'À Punt. En este cas parlarem sobre els nivells dels títols de llengües. Què ens demanen exactament què demostrem? en un A2, en un B1, en un B2, en un C1 i en un C2? Si necessite un C2 puc presentar-me a l'examen de C2 directament, a pèl, tindré alguna opció d'aprovar-lo? Estes preguntes i moltes més tindran resposta hui en este pòdcast, gràcies als nostres convidats i convidades. Benvingudes!

Hola, hola!

Marta Ortells és una traductora i professora de valencià, però que fa classes de valencià en diverses escoles oficials d'idiomes. I, Marta, és la primera vegada que entres a l'edifici d'À Punt?

No, perquè vaig estar treballant ací de tècnica lingüística, és a dir, no als micròfons i no davant la càmera, però sí donant assessorament als companys i companyes periodistes. Sí, fa uns tres anys d'això.

Aleshores, jugués amb avantatge?

No diria jo això tampoc la veritat.

Empar Morelló és de Bétera, amb les seues alfàbegues gegants i amb Xavier de Bétera, el cantador, i també és professora d'escola Oficial d'Idiomes amb molta experiència en l'ensenyament de llengües. Empar, com estàs?

Molt bé, encantada d'estar ací, acompanyar-vos i traure entrellat d'aquesta conversa.

Genial. Gabriel Pascual és també professor de valencià d'escola Oficial d'Idiomes i actualment exercix a Dénia, a prop del seu poble, Benitatxell. Gabriel, com vos ha eixit la pansa enguany?

Molt bona, hi ha hagut prou quantitat si vos porteu bé hui, vos podria ser que per Nadal vos en regalara.

Per a Nadal encara? Portar-nos bé?

La pansa es regala per Nadal.

Si vos pareix bé, aniré explicant dels nivells del Marc europeu comú de referència i vosaltres m'ajudeu, d'acord?

D'acord.

A vore estos nivell segur que vos sonen. Si vos dic A1, A2, B1, B2, C1, C2... oients, veritat que vos sona? Segur que sí. Doncs provenen d'una normativa europea i són els mateixos per a totes les llengües. Vull dir, que si estudieu xinés i voleu traure un títol... o èuscar, grec, si estudieu anglés, francés... tots els títols de llengües estan homogeneïtzats, estandarditzats dins del Marc europeu i, per tant, en cada nivell s'ha de demostrar que s'és capaç de fer certes coses. És així o m'ho estic inventant tot?

És així, ho dius perfecte.

Totalment d'acord. Res més a afegir.

Beniparlem: un pòdcast per a aprendre valencià, amb Aina Monferrer.

Aleshores, ara us passaré llista. Començaré per Gabriel. Gabriel, tu tens títols oficials de llengües?

Sí, jo tinc el C2 de la Junta Qualificadora i, actualment, estic cursant el B1 d'anglés de l'Escola Oficial d'Idiomes.

No ho sabia.

Ho tenia, el tenia un poc rovellat i crec que ja tinc una edat en què ja m'he de plantejar les coses seriosament.

Molt bé, molt bé. Sense anglés... no sabem el teu futur a la Marina quin pot ser.

Clar, a la Marina sempre s'ha de saber anglés. Clar, ja... professor d'Escola Oficial d'Idiomes, i no tindre eixe títol d'anglés ja feia temps que em picava.

Marta, que és traductora, algun títol de llengües tindrà?

Sí, tinc ell el C1 d'alemany, tot i que el tinc un poc rovellat, per favor, que ningú em demane ara parlar alemany...

Tranquil·la

Però tinc el C1 d'alemany, el B2 de francés, el B2 de portugués i anglés que tinc el C2. Sí, i el C2 de valencià de la Junta també el tinc.

Quina meravella.

Quin nivellàs.

Però, vos dic una cosa: practiqueu-los o s'obliden.

Es rovellen.

Et tinc enveja de veres.

Eres jove, encara, pots rehabilitar-te.

Quan arribes a la meua edat...

I Empar?

Empar és... mestra de molt... Com és això? Aprenent de poca cosa. Empar ha estudiat moltes vegades llengua, però així que mai he tingut eixes aspiracions de titulació, francament. També és cert que durant anys m'he dedicat a una altra cosa que no tenia res a veure amb la llengua. Però sí, vaig estudiar italià, vaig estudiar portugués, l'anglés... Quan jo estudiava anglés a l'escola d'idiomes, ho dic, només hi havia cinc cursos i jo els tenia els cinc, només que no vaig examinar-me en l'últim. Estava fora i no vaig examinar-me, i després van canviar els estudis i els cicles, i aleshores només tinc homologat el primer cicle, que seria un nivell més elemental, més bàsic.

Perquè després, quan van canviar això, els cinc cursos eren un B2, crec.

Exacte.

Exactament.

Però de tota manera és que ara

hauria de tornar. Com dic, tinc la llengua molt rovellada. Ttambé vaig estudiar alemany i també la tinc absolutament perduda. Vaig arribar fins a B2, però...

Ens apuntem juntes?

Sí.

Però, això és com anar en bicicleta. Ara vos poseu i de seguida avançareu un muntó.

***

Ara passem els nivells a veure. Què has de demostrar per a tindre un A1, Empar? Perquè jo sé que has treballat amb persones que sabien molt poquet de valencià i de castellà.

La veritat que era una experiència molt bonica, molt diversa, en una escola d'adults i, francament, va ser una experiència molt xula. La gent arriba com a sabedora i esponja de tot. Són nivells molt bàsics: parlar-ne de coses molt quotidianes, fins i tot coses personals, de descripció de llocs, de persones... de fer preguntes bàsiques sobre el transport, del menjar...

Això ja seria un A2.

Coses quotidianes molt boniques.

Un A1 és molt molt molt molt bàsic.

Sí, és saludar, saludar... frases tòpiques i poca cosa.

Els colors, els números, parts del cos, etcètera, etcètera. Poc més. Les construccions de frases són molt simples i arriben en A2, per tant, en un A1...

Bon dia. Bon dia. Com estem? Adeu, gràcies...

No et podries desimboldre en un viatge.

T'haurien d'ajudar, no?

T'haurien d'ajudar.

Podríem dir que el parlant natiu hauria de fer un esforç per adaptar la seua llengua perquè tu l'entengueres en un A1 i a vegades, fins i tot en un A2.

Vocabulari sí, molt reduït.

Marta, quina diferència podem trobar entre l'A2, el B1...

En un B1 generalment ja comprens pràcticament totes les situacions relacionades amb l'àmbit familiar i del carrer que estava comentant abans Empar, i també comences a poder desimboldre't millor i interactuar sense tanta ajuda. Tot i que, òbviament, encara hi ha moltes errades. De fet, en el B2, encara s'admet que hi haja errades de caràcter lingüístic i que, sobretot, el que es desenvolupara en aquests nivells són estratègies per a entendre's millor en les interaccions i també en l'àmbit professional. Bé, estic passant-me'n ja al B1, que no sé si m'has preguntat...

No, però dis-ho també, en un B2 sí que comencem a haver d'entendre tota la llengua estàndard, comprendre textos dels mitjans de comunicació, per a fer transaccions econòmiques, de comprar bitllets, viatjar.

És a dir, hauries de poder viure amb tranquil·litat en un ambient on es parla eixa llengua i fer qualsevol tipus d'intercanvi comercial o treballar en el teu àmbit professional.

Tot i que cometeres errors, però podries expressar-t'hi, no?

Exacte.

I aleshores ací, Gabriel, que em sembla que has sigut normalment professor de C1-C2, quin canvi es veu significatiu entre un B2 i un C1? Què has de demostrar en un C1 que no has de demostrar en un B2?

És un llenguatge expert, un llenguatge que ja t'has de desimboldre's sense vacil·lacions, has de controlar el llenguatge de molts àmbits: de l'àmbit científico-tècnic, de l'àmbit econòmic, artisticoexpressiu, humanístic, etcètera, i has de controlar eixa classe de vocabulari i, a més, has de compondre uns textos d'una manera molt ordenada, utilitzant recursos de cohesió- els connectors famosos de tota la vida, etcètera, etcètera. I a banda de complir amb els requisits dels formats que es demanen els dies de l'examen o propis d'aquest nivell.

Que són textos formals.

Exacte.

Voleu afegir alguna cosa, Empar, per exemple, en un C1-C2, el tema de la precisió lèxica, de la subtilesa, de la ironia...

Aquestes qüestions crec que són la marca, més enllà de la coherència, òbviament, i la cohesió, crec que són la marca identitària dels nivells avançats. Eixa precisió lèxica, el joc de significats, els sinònims, enriquir, fer un vocabulari més precís, acotar molt allò que diem, no evitar eixes expressions tan genèriques i anar més al detall.

Exacte.

Marta?

Em sembla interessant també apuntar que normalment, els parlants o les persones que són capaces de produir en un nivell B2, per exemple, són capaces de comprendre en un nivell C1 i C2; és a dir, sempre tenim la comprensió escrita i la comprensió oral va per damunt del nivell en què solen poder produir. I de vegades les persones pensen que tenen un nivell més alt de l'idioma perquè el comprenen en tots aquests matisos i totes aquestes complexitats, però una cosa és comprendre'l i una altra cosa és produir-lo al mateix nivell. I això pense que també és important per a no frustrar-se a l'hora d'aprendre, és a dir...

Produir-lo amb pocs errors.

Gabriel?

Pel que has dit de les frustracions, molts alumnes durant tots aquests anys m'han preguntat, que és molt difícil, que no entenen el tema, que, etcètera, tot este llarg etcètera, jo, tant per a l'oral com l'escrit, jo els faig un plantejament: se suposa que tu eres expert en este tema, per tant, tu eres el teu cunyat el dia del sopar de Nadal, d'acord? Si no entens del tema, ho fas. Jo recorde en una redacció que em van dir que el Montgó estava a l'interior de València. Si ja es barallen els de Xàbia i Dénia pel Montgó, com perquè ara diguen que està a l'interior de València.

Però també hem de dir que no s'estan demanant coneixements enciclopèdics, s'està demanant versemblança, no veracitat, no que sigueu científics, geògrafs, geòlegs i de tot, sinó que parega que ho sou.

Exacte. I, a més, una cosa que també és molt important i que crec que sí que és la filosofia de tot el Marc europeu, que és la competència comunicativa: has d'adaptar eixa llengua al context que tens, el propòsit de la tasca, l'objectiu comunicatiu real, real o versemblant, com apuntaves, adaptant eixos registres de què hem parlat i adaptant eixes circumstàncies, tant pel llenguatge com per les estructures i el nivell de complexitat.

Beniparlem: un pòdcast per a aprendre valencià, amb Aina Monferrer.

I, Marta, per exemple, què contestaríeu si vos pregunte: hi ha proves de valencià de les tres (Junta Qualificadora, Escola d'idiomes o CIEACOVA, les de les universitats) que siguen unes més fàcils o unes altres més difícils? No ho pregunte per a mi, és, però, per a una amiga que tinc.

Jo diria que si estudies són fàcils totes: si estudies. A vuere, Gabriel, tu eres l'expert en junta i no sé si tu tens experiència de vore que es presenten a Junta i es presenten a l'EOI. I qui aprova més, qui aprova menys...

No, no hi ha un número que pugués apuntalar per a poder dir: estes aproven més, estos són més fàcils. No és així. Cada entitat homologadora té les seues característiques i són iguals de difícils, perquè contemplen el que diu el Marc europeu.

Exacte, són els mateixos aspectes: igual de difícils i igual de fàcils, d'accessibles.

Depén de la preparació i també del tipus de perfil que tenim cadascun de nosaltres. Hi ha gent que està més còmoda en un tipus de prova que en un altre.

O per casualitat, l'atzar, el tema que els toca. Molt bé, doncs gràcies per totes les vostres opinions, les quals compartisc. I ara passem al joc. D'acord, vos posaré talls mítics de l'audiovisual valencià i m'heu de dir en quin nivell de valencià ancoraríeu les persones que hi apareixen. Anem fent una roda, començarem: Marta, Gabriel, Empar. Però podeu participar els tres en tots els casos. Cal dir que la mostra és xicoteta i que intentarem aplicar els criteris del Marc europeu comú de referència, però açò no és 100% fiable. I, a banda que tots estos textos són perfectíssimament correctes, rics i valuosos per a l'àmbit d'ús en el qual s'han elaborat, que normalment és col·loquial. Nosaltres ací estem opinant, perquè necessitem material combustible per a opinar, però que visca el valencià col·loquial en el seu context adequat. D'acord, vinga, juguem-hi.

Beniparlem: un pòdcast per a aprendre valencià, amb Aina Monferrer.

La primera, vinga, per a Gabriel.

«Una vintena de vivendes van haver de ser desallotjades de manera preventiva pel fum. A tots menys a una veïna: "La gent sí que se va esglaiar, sí. Jo no. Te dic que no perquè no sé res, fill meu, estava dormint en la glòria. Me vaig prendre la pastilleta..."»

A veure, ha dit esglaiar que no sols escoltar-ho els dies que examinem l'oral, però per la prosòdia, etcètera, etcètera. Podria posar-la en un B2 i si m'agarres un dia molt amable, possiblement la posaria en un C1.

Este fragment... Esteu d'acord? És veritat, no? Aquell fragment en concret és molt bo.

És molt bo, i esglaiar-se...

I dormir en la glòria, això també, eixa expressió que, amb eixa connotació cultural o de significat també, no?

Si coneixement sociocultural, sociolingüístic que es demana en els nivells C s'adequa.

Vinga ara el següent fragment per a Empar: «Me s'ha fet els pèls de gallina. Imbècil. Els pèls de gallina que se me fan. Seràs imbècil. Se me fan els pèls de gallina. Ai, ai, ai, ai, mare, fes arrere. La mare que t'ha parit. Serà idiota. Ai, ai, ai, ai. Ixe no està bé, eh? No està bé. Oi, me fa mal la panxa i tot. Serà imbècil. Em fa mal la panxa!»

Ja el coneixies, Empar?

Ostres, doncs és que ens sona molt haver-lo vist, però ja no sabia si era un fake o era una notícia real. Ara que em mostres el vídeo, no sabia si era una cosa mig preparada. Vull dir, la imatge, claríssimament sí, però pensava que la veu estava editada amb eixe vídeo, no que era...

És que han eixit molts vídeos editats amb eixa veu en off.

Però és el vídeo original dels pescadors de Cullera que comenten una barca de pesca que està a punt d'embarrancar contra un espigó i el patró no és que siga molt destre en la navegació. I que hi ha imbècils, els pèls de punta... no sé quantes coses.

«Me se fa el pèl de gallina...», «Me fa mal la panxa!»

Utilitzen un registre vulgar, que és el que utilitzem en situacions de pànic, situacions de límits, un poc, no?

Quan te cagues en tot.

Perfectament adequat al context.

Correcte.

Si veus la barca sí.

Per a Marta: «La veritat, la gent que tinga el càmping al sol, bona sort. Però, en general, per tot lo demés, molt guai».

En general, en general, en general.

Un B1, no? Li posaríem aquesta persona.

És un fragment molt curtet.

No tenim ahí el control fonològic i per lo demés, que ha dit. Per lo demés, no? Per lo demés i molt guai. Un lo i un demés en una frase de vint paraules.

La gent... apitxa. Necessitaríem més text per poder avaluar.

Però, en principi, és un parlant que té habilitats per expressar-se en una situació normal, però comet errors i, per tant, està en el B, no està en el C. El C seria si fora més acurat en la seua parla. Vinga, està per a tots.

«Com a mínim, una patrulla hauria d'estar ací, que és on està el mogolló de les coses. L'altre, si vols, es pot aïllar per ahi. Però igual com pots, en perdó, torne a repetir-ho: cagar i pixar en una porta. Colló si vas pegant una volteta de tant en tant, a lo millor, igual se tallen un poquet.»

Jo li posaria un C1 a esta dona: està exposant un problema, proposant una solució, està argumentant. És un text d'argumentatiu, demana perdó, demana disculpes.

Això no ho hem dit, l'argumentació, no ho hem dit, però és la seqüència textual que s'explica més tard, la més avançada.

També jo crec que acompanya eixa entonació al nivell d'expressió, el seu significat té a veure amb el significant i reforça eixa emotivitat, eixa emoció que impregna allò que diu.

Està bé, fa carregades.

I la pronúncia bona.

Molt bona, molt bona fonètica. Les obertes, l'ensordiment de les consonants. Molt bona.

Sí, està clar que captem una errada lingüística, però és que això no determina un nivell, una errada lingüística. Perquè a lo millor o igual, no? Era això. Ha dit alguna cosa com a lo millor, seria potser o a la millor. De manera aïllada o puntual, sobretot la gent que utilitza la llengua... Ningú parla com Joan Fuster.

No, ni nosaltres mateixos. Ara, quan isquem d'ací i ens fem una cervesa, parlarem així.

I sense la cervesa.

No, i després de la primera cervesa.

I ja veureu al final.

Doncs això, que el parlar de carrer és fonamental, és la base, és l'essència dels usos lingüístics i el futur de la llengua. Per tant, tot i que preparem el valencià formal per als exàmens i per a les situacions formals, acadèmiques, científiques, jurídicoadministratives... En el nostre dia a dia, eixe valencià que utilitza tota la gent que em escoltat ací és genial, magnífic i riquíssim.

No s'ha de perdre.

No s'ha de perdre ni s'ha d'intentar parlar d'una manera artificial, enel nostre dia a dia, sinó en el parlar que tenim. És molt important que els valencianoparlants tinguen aquesta autoestima clara; que de vegades venen a classe valencianoparlants i diuen: «Jo segur que suspenc perquè soc valencianoparlant», «jo dic molts castellanismes». S'ha d'acabar això.

I també una cosa que han de tindre en compte respecte a la seua autoestima i que és una cosa que he llegit molt últimament en xarxes, és que la nota no et determina. Sempre que li tingues estima al valencià, aniràs cap avant.

L'has d'utilitzar, i a l'inrevés. No sé si estem a temps encara de dir, per favor, que aprofiten qualsevol oportunitat de parla i d'aprenentatge, per a aquells que no són valencianoparlants i estan en nivells més bàsics, per a parlar la llengua, de vegades capaços per a practicar, de pagar Erasmus o viatges o aprenentatges en idiomes fora i no ens adonem que la llengua la tenim a tocar en la música, en la literatura i a peu de carrer.

Doncs sí, i ara sí, ha arribat el moment d'acomiadar-me dels meus estimats convidats. Gabriel, Marta Empar, vos estime molt. Moltes gràcies per haver vingut.

Nosaltres t'estimem molt.

Ai que em fareu plorar, Empar.

I, si voleu gaudir de professors de valencià tan bons i bonics com estos tres per quatre duros, matriculeu-vos a l’Escola Oficial d’Idiomes. 

I tanquem parlant de Daniel Cassany, de la Universitat Pompeu Fabra, que en el llibre La cuina de l’escriptura enumerava i exemplificava els mecanismes per a escriure bé: fer-se esborranys, escriure bons paràgrafs, l’economia del llenguatge i l’ordre lògic de l’oració (subjecte, verbs, complements) han sigut alguns dels principals consells de Cassany que innombrables professors hem posat en pràctica. 

Tanmateix, en el llibre Metàfores sospitoses, que Cassany acaba de publicar, afirma que no hi ha proves que fonamenten que les persones metòdiques, ordenades i que seguixen els passos presumptament establerts per a fer un bon text siguen garantia per a elaborar millors textos. Amb experiència, cada u trobarà el seu camí, més creatiu o més previsible, però el que importa és practicar, com ha dit abans Empar, i trobar un mètode que ens faça sentir segurs per a construir textos que, com diu el mateix Cassany, siguen com una plana bonica i transitable sense entrebancs per als lectors. 

Moltes gràcies. Fins al pròxim Beniparlem! 

Adeu, gràcies.