L'argot juvenil

—Ara estareu en hype pensant que estic parlant de coses random, com ara que el meu crush en fa ghosting en Instagram, però en realitat estic pensant en les selfies que s'ha fet el meu veí i que són molt cringe, però deixe ja de mirar el feed perquè estic pareixent un stalker i no estic en eixe mood. Conéixer totes estes paraules és un must.

—Jo ho crec.

—En quina llengua o quina llengua estic parlant: en anglés, en valencià o en...?

—Sembla una llengua inventada, una barreja de dues llengües que cada vegada tendim més a veure, tendim, no; en l'argot juvenil, apareix molt tot açò, esta diferència.

—Però vegem si podem explicar el significat d'algunes d'estes paraules i oferir maneres de dir-les en valencià.

—Hype què seria, Alícia?

—Una cosa que esperes, tens una expectativa, però que no saps si es va a complir o no, però no sabria posar-li un nom.

—Per exemple, quan està a punt d'eixir un disc o te'n vas a un festival o està a punt d'estrenar-se una pel·lícula que t'interessa molt i interessa molt a molta gent, això és que es crea hype.

—I això, com ho podríem dir? Hi ha expectativa?

—És que, clar, però potser no és exactament el mateix, però el més paregut.

—Expectatives altes, no? I què vol dir això que diuen els joves quan diuen que una cosa els fa cringe?

—Uf, que els fa com vergonyeta.

—Vergonya aliena, vergonyeta o que els fa ois. Eixa paraula tan bonica, s'està també perdent. I després, què és estalquejar?

—En principi és xafardejar, no buscar un poc informació sobre no indagar i pense, vaja, és l'ús que jo... No, que no necessàriament ha de ser una cosa negativa, és com si diguérem documentar-te sobre... podria ser.

—Sí, però sí que té un puntet d'assetjament, és a dir, és si estàs estalquejant algú, sí que estàs envaint-li una miqueta la intimitat. Aleshores sí que podria ser sinònim d'assetjar d'alguna manera, però sí que té també el punt curiós. Què és que una cosa és un must?

—Com un imprescindible, una cosa que necessites.

—Com, per exemple, veure el Beniparlem és un must. El Beniparlem l'heu de tindre ahí sempre present com a referència bàsica i, sí, com a fons d'armari lingüístic.

—Alícia, ja has vist que els joves estan molt interferits per l'anglés.

—Una barbaritat cada vegada més.

—I aleshores intentarem, sempre que puguem, utilitzar paraules pròpies del valencià. Alguna vegada se'ns pot escapar algun anglicisme, però vaja, si ho podem dir en valencià, millor.

—Sí, perquè, a més, per a la comprensió entre tot el món, perquè si no, al final hi ha paraules que desapareixerien substituïdes per paraules d'altres llengües. Està bé saber llengües i utilitzar-les, però cal tenir en compte quan has de fer un ús correcte de la llengua, no és barrejant amb altres llengües, sinó des del coneixement de la llengua que utilitze.

—Estic totalment d'acord.