Els temps verbals dels contes
Transcripció
Després d’haver passat deu nit senceres recitant Estellés, em vaig alçar amb forces i vaig descobrir la vacuna contra la pobresa en el món mentre esmorzava. I després, em vaig enfrontar a sis dracs, a cent taurons i a una invasió alienígena, mentre taponava un volcà en erupció. I tot això abans de dinar.
Què passa? Si ho escric jo, és com jo vullga. Ah!
Els contes es poden narrar tant en present com en passat. Vegem-ne alguns exemples.
«Saps què m’ha passat? He anat, he comprat, he caigut. M’han seleccionat per a l’equip de rem. Fa un any vaig viatjar a… Honolulu.»
També podem utilitzar el present històric o narratiu per a resumir o actualitzar històries passades.
«L’any 1789, a París, hi ha una revolució. Arriben Rousseau i Montesquieu i assalten Versalles. I algú va perdre el cap.»
En els contes també és fonamental l’ús variat de temps verbals. Podem utilitzar el present per a accions immediates.
«I en això que Caputxeta Roja s’amaga dins del llit.»
El passat per a accions ja finalitzades i l’imperfet per a accions repetitives o que servixen de context.
«Quan el llop va arribar, la iaia dormia.»
Perquè una història arribe al públic satisfactòriament, cal que expliquem com va tindre lloc de la manera més clara possible i, per a això, és molt important utilitzar els temps verbals correctament. No deixes passar la teoria relacionada amb el contingut d'esta píndola i, després, completa l'activitat digital.