Entre històries i rondalles

Aquella flor tenia l'essència del rei dels trols.

Els trols? Com que els trols? Pensava que això era un mite, que eren històries de xiquets.

No! No. Els trols existixen. Ja ho crec. L'entrada al seu regne està en la soca d'un arbre mil·lenari. Ells ixen, de tant en tant, per la nit. A fer les seues malifetes. A emprenyar i furtar coses sobretot! Els agrada molt col·leccionar coses dels humans.

Emo!

El seu rei viu envoltat de tota mena de trastos: mobles vells, barrets, sabates… caixes, cabassos… Tot el que seus trols li duien per animar-lo.

Mira, mira!

Això? D'on heu tret això?

Per què era tan important eixa flor?

Perquè eixa flor tenia l'essència del rei trol! Voràs. Molt, però que molt temps abans, el rei trol va conéixer una jove bruixa i es va enamorar d'ella. Podríem dir que la història no va acabar massa bé. Ella el va trair i li va furtar la flor. Però, vols saber què va passar amb Violeta quan es va menjar la flor lletja? O no?

Sí, sí. Conte, conte.

Al cap de pocs mesos, va nàixer una altra xiqueta. Però, esta no era bonica com Rosella. Era molt lletja. Peluda. Estranya, diferent… Amb aspecte de trol.