Beniparlem | Comparativa de les proves oficials

À Punt Pòdcast

Beniparlem, un pòdcast per a aprendre valencià amb Aina Monferrer.

Bon dia, comencem un nou pòdcast de Beniparlem. Parlem hui tenim uns convidats molt especials: els tres són professors de valencià d'Escola Oficial d'Idiomes i han exercit en escoles que van des de Castelló de la Plana fins a Dénia, passant per Saïdia, Quatre Carreres o Llíria. A més, han sigut examinadors de proves de certificació de valencià d'Escola Oficial d'Idiomes i també han examinat per a la Junta Qualificadora i per a CIEACOVA, que són les proves de les universitats valencianes.

Saludem a Marta Ortells, Gabriel Pascual i Empar Morelló.

Hola, hola. Bon dia. Com va?

Bon dia. Comencem per Marta Ortells, que és de Vila-real, però fa molt de temps que viu a València; per tant, ja és mig oueta. Marta, tu em sabries dir per què el sugus de pinya és de color blau?

No tinc ni idea, supose que perquè el groc és per a la llimona. Ja estava agafat. Però és que no tinc ni idea, la veritat. Potser també t'he tingut un poquet enganyada, perquè soc de València ciutat, però clar que el meu parlar és de Vila-real i per això. La meua familia està tota allà.

He sigut enganyada, totalment, per Marta.

Gabriel Pascual és del Poble Nou de Benitatxell, a la Marina, i té un riurau impressionant. Gabriel, com va el club de pilota del Poble Nou de Benitatxell enguany? Esteu bé la classificació?

Bé, enguany hem quedat segons sobre el paper, encara que fins i tot els campions ens deien que vam ser els campions de lliga.

Ostres.

I ara a l'espera i al gener a tornar a començar.

Molta sort per a vosaltres. Empar Morelló és de Bétera, el poble de les alfàbegues gegants, i Empar eres més de xocolate o d'olives?

De xocolate, sempre, Aina, de xocolate, sempre i en qualsevol estat i posició. De les oliveres, sense menystenir res, m'interessa des del moment en què estan a l'arbre i quan venen amb un raget d'oli per a amanireixe pimentó torrat de Vicent Andrés Estellés. I he de dir-te una cosa: he estat també a l'Escola de Torrent i, com que ells són xocolaters i m'has apuntat aquesta cosa tenen de malnom xocolaters, aleshores també hauria de dir això.

Doncs, bo saber-ho, ací tenim professors de valencià de moltíssimes escoles oficials d'idiomes.

Beniparlem, un pòdcast per a aprendre valencià amb Aina Monferrer.

I, després de les presentacions, ens endinsem al moll de l'os del programa de hui, en què parlarem sobre on estudiar valencià, compararem els tipus de proves de valencià que hi ha i comentarem algunes qüestions sobre signes de puntuació, jugarem una miqueta... Esteu preparats?

Endavant.

Preparades?

Sí.

Marta, la primera pregunta és per a tu: imagina't que soc una persona que fa poc que ha arribat a Castelló de la Plana i com que sé que tu eres professora de valencià, et pregunte: Marta, no sé per on començar a estudiar valencià, per on comence?

Bé, jo començaria per preguntar-li a aquesta persona per a què vol estudiar valencià. La resposta preferida meua seria escoltar que és per a integrar-se i conéixer millor el nostre territori, la nostra cultura. Però, més enllà d'això, si realment també el que vol és certificar el seu nivell o té una pressa específica per no sé per traure algun títol, diria: mira, Escola Oficial d'Idiomes comença la matriculació al juliol i al setembre, allà pots matricular-te d'un curs sencer de A2, B1, B2. Pot fer una prova de nivell per accedir directament a nivells més alts. I també tenim els serveis dels ajuntaments, no? Dels serveis de normalització, i els serveis que donen les universitats per als estudiants que venen de fora.

Gabriel, afegiríem alguna cosa? Li diries alguna cosa més a aquesta persona que vol aprendre valencià?

Li diria que s'afegira a acadèmies d'universitat, etcètera, i que, sobretot, que es moguera en cercles de lectura de llibres, que escoltara música, que anara a concerts, que anara a jams, etcètera, etcètera. Els valencians es caracteritzen perquè són la majoria són músics. Per tant, que es moguera en eixos cercles també.

I alguns segurament voldran certificar-se, obtenir algun títol. Aleshores, pel que fa a les tres proves oficials de valencià que tenim, quines són, Empar?

Doncs, les tres proves a partir de les quals poden accedir a titulació oficial són les proves que realitzem a les Escoles d'Odiomes, les proves que realitzen també a les universitats (al CIEACOVA, això és) i la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. Eixos són els tres accessos. També la gent que comença en nivells més baixets pot accedir a partir d'escoles d'adults o de centres escolars reglats, diguem-ne, quan són edats més primerenques encara. Que tenim alumnat que accedix a les escoles d'idiomes i ve de la base de l'institut, de batxillerat, amb un B1. Això és.

Molt bé. Gabriel, estes proves per a matricular-se això va va succeint-se al llarg de l'any o has d'estar pendent d'una data concreta, d'un mes concret...?

No pots estar pendent d'una data concreta o d'un mes concret, però sí que pots guiar-te per unes dades concretes segons l'organisme a què et presentes. Si vols presentar-te per l'Escola Oficial d'Idiomes, hi ha dos terminis de dates per a matricular-te com alumne oficial, que són juliol i setembre; si vols presentar-te com alumnat lliure és per febrer, març. Per la CIEACOVA que hi ha dos convocatòries, la de gener i la de juny, t'has de matricular segons la universitat. Recordem que segons la universitat, si és alumne oficial, alumne lliure, tens dret a examen o no. T'has de matricular per a la convocatòria de gener a novembre i per a la convocatòria de juny, si no recorde mal, és per març-abril.

Uns pocs mesos abans.

I per la Junta Qualificadora, aquesta última convocatòria ha sigut a octubre, la matrícula va ser per abril-maig. Has d'estar atent uns mesos sempre, abans, clar.

Consultar les pàgines web, perquè esta informació també va canviant i, per tant, doncs, el que diem ara no serveix el 2027, o heu d'anar mirant. I són gratis aquestes proves, Marta?

No són gratis, però la veritat és que pense que tenen un preu molt assequible, tenint en compte tot el que impliquen. Si no recorde malament, l'Escola Oficial està per 25 euros euros, igual que la Junta. És de veres que a l'Escola Oficial, actualment, el curs 2022-2023, hem tingut dues convocatòries, juny i setembre, cosa que en les altres proves no ocorre. Per tant, eixos 25 euros estan més ben aprofitats, estan més ben aprofitats i, sincerament, no sé si la CIEACOVA és un pèl més cara.

La CIEACOVA depén del que hem dit abans: si eres alumne de la universitat o no. Si eres alumne oficial, tindràs un preu reduït, és més, molt reduït, i si no ho eres, pagaràs un poc més.

I cada universitat també canvia les tarifes.

Exacte.

I, a banda, tenen prioritat els alumnes de la universitat. Per tant, no sempre pots tindre plaça, clar.

I s'hi hauria d'afegir una cosa més, i és que per a l'accés de les proves de valencià hi ha unes tarifes en les Escoles d'Idiomes o les universitats i per a altres idiomes les tarifes són bastant diferents: més cars, més cars, i això no sé si és menystenir la llengua en detriment d'altres llengües, o bé, a l'inrevés, pegar-li la volta i dir, doncs, que siga accessible i fer-la arribar a tothom.

Jo, si vull un títol de valencià, imagineu-vos que acabe d'arribar ací, vull un títol de C1 de valencià perquè el necessite per a ser professora, però acabe d'arribar. Aleshores, què recomanaries a eixa persona, Marta, li recomanaries que directament s'examinarà d'un C1?

La veritat és que no li ho recomanaria perquè seria com jugar a la loteria, no? Jo pense que primer hauria de prendre contacte amb les institucions que hem dit, o fins i tot amb material debades que hi ha online a YouTube i a diversos webs, i que es presentara una prova de nivell per tal d'accedir a un nivell ja a un B1. A partir d'un B1, si tu et dediques, pensé un any i mig molt intensament a estudiar valencià i estar en contacte en la llengua i començar a parlar en l'ambient, perquè és una llengua ambiental, recordem això respecte altres idiomes que s'estudien: és una llengua ambiental, no estem estudiant anglés, estem en el lloc on es parla valencià i es pot practicar. Jo pense que en un any i mig, esforçant-se molt, d'un B1 a un C1 es pot arribar.

Tots tres hem tingut casos d'aquests: gent que ve de Burgos, gent que ve de Madrid, gent que ve d'Extremadura, de Múrcia... que comencen en un B1 i en un any i mig es planten i són alumnes teus de C1 o fins i tot de primer de C2, segon de C2, etcètera, etcètera,

i són bons alumnes, volen aprendre i tenen interés, mostren interés, tenen una bona actitud davant la llengua... I si casos d'eixos, en tinc un de molt recent i pel que deia abans Gabriel i també havia esmentat Marta, no? A través de la música, dels llibres... És un xicon de Valladolid que se n'anà a fer un Erasmus, és un metge fent un Erasmus a França, a Tolosa, allí estigué en contacte en catalans i valencians, els escoltava parlar entre ells, s'entenien perfectament, s'escoltava apassionats per la música i aleshores, a partir de la música, va arribar a la llengua i en quatre mesos el tinc en C.

Molt bé, sí, clar, perquè són llengües properes: el castellà, el valencià, el francès, italià, l'aragonés...

Eixa barreja és tan enriquidora.

Estem molt a propet i realment podem avançar ràpid si utilitzem la transferència entre llengües que coneixem i si ho fem de manera motivada. Tenim uns bons professors com Gabriel, Marta i Empar.

Això és cabdal.

Ajuda, ajuda.

I aleshores, i en un altre cas, què li diríeu a un alumne que no entén, perquè si ell és valencianoparlant, de llengua familiar, ha suspés el seu el C1 o el C2? Això com ho expliqueu?

Clar, el que jo explique és que s'han de distingir els registres: un registre formal, un registre estàndard, un registre familiar o col·loquial. Per tant, estem molt acostumats a parlar en un registre familiar entre nosaltres, clar, el nostre registre familiar. Per exemple, jo no soc de zona apitxada i jo ensordisc, però de vegades ensordisc massa, hi ha paraules que no entenc i que jo cada dia aprenc més. D'acord? No parlem igual quan estem fent la cerimònia de d'una boda d'una amiga, que quan anem vestits a la boda, no parlem igual davant d'un jutge, no parlem igual davant de l'alcalde, que quan anem borratxos a festes, quan escaldem pansa...

M'encanta eixe segment de quan anem davant d'un jutge.

Davant d'un jutge en valencià a parlar i ciència-ficció de molts tipus.

Un parlant natiu, segons el marc europeu comú de referència, té un B2, al voltant d'un B2 de la seua llengua familiar si no l'estudia en àmbits formals, doncs no desenvolupa les destreses necessàries per al C1 i el C2, de la llengua que siga. Una persona que viu al Bronx i no ha estudiat a la universitat i s'ha relacionat amb gent del barri té un B2 d'anglés a tot estirar no té més.

Bé, doncs nosaltres hem corregit moltes, moltes redaccions, moltes expressions escrites i a vegades els alumnes cometen errors graciosos. Això sol passar sobretot quan aprenem estructures de memòria que no entenem bé, que no les tenim ben adquirides, i aleshores hem llegit algunes coses curioses, gracioses, com, per exemple... No ho sé, Marta, tu saps algun exemple d'això?

Ai, en sabia i ara no el tinc a mà.

Jo després, quan acabe, quan acabe Marta els puc contar alguna anècdota, però de l'oral.

Contan una de l'oral, vinga.

Mireu jo examine a la Junta Qualificadora a Dénia i, com sabeu, en estos contextos comarcals coneixes molta gent i coneixes oficis de moltes persones. Este xic es dedica a X, este xic es dedica a X... per tant, coneixes. Què va passar? Vaig examinar a un periodista i a una sociòloga. En eixe debat que es crea en el diàleg era un C2, clar, has de controlar la ironia, el sentit de l'humor, has de tindre un control molt tal de tot això. Sí, este xic li va llançar una sardineta contra els sociòlegs i la xica li va contestar, en paraules textuals, en un C2: «No em vingues amb estes merdes». Ahi ja el registre va baixar tot, va botar pels aires.

Doncs jo, també, canvia el registre quan, per exemple, una persona s'acomiada en una carta oficial formal, diu: «Espere prompte una resposta que m'agrade. Gràcies per l'atenció».

Que siga satisfactòria, no? Aprova'm.

Clar, pareix una amenaça, no? Espere que m'agrade, si no preparat.

O confondre la paraula xafogor, -que és 'molta calor'- amb sofagor, xafardor, xofagor... En les comprensions escrites.

A mi en una comprensió escrita, no sé si t'ho he contat mai, Aina, però van acabar firmant amb Aina Monferrer.

Jo he corregit redaccions firmades per Aina Monferrer i ha sigut estrany.

És agafar com la personalitat, no, a veure si així entrant amb la sintonia lingüística.

Clar, clar.

Com quan acaben signant amb Joan Fuster, Jaume I... Vicent Andrés Estellés, Ausiàs March...

Que això a priori no està malament.

No, no, però és un poc superb.

És sinistre, però no està malament.

Bé, passem a jugar, voleu jugar?

Vinga, vinga.

Beniparlem, un pòdcast per a aprendre valencià amb Aina Monferrer.

La primera part del joc consistirà a comentar titulars de premsa en què hi ha errades. Cada un de vosaltres, quan li toque, ha d’explicar el sentit dels dos titulars i la norma de signes de puntuació que hi ha implicada. 

Gabriel, primer cas, la diferència entre Rubiales dimiteix i Rubiales, dimiteix (o dimitís).

Una frase és enunciativa i l'altra és imperativa.

Aleshores, què és més imperatiu?

Si li poses la coma al vocatiu.

Com si jo dic: «Gabriel, calla».

Exacte. «Gabriel calla», està enunciant el que jo he fet i l'ordre que m'ha fet Aina és: «Gabriel, calla».

D'acord, la importància de les comes, no?

Exacte.

Marta, si jo llig un titular que posa Joan Carles agonitza o un titular que posa Joan Carles, agonitza.

Bé, en el primer hem de dir adeu a Joan Carles perquè probablement morirà, en el segon estem desitjant que probablement morga, però això li posem la coma per a demanar-li, per favor, que, vaja anant-se'n.

És una instrucció imperativa, la primera ho descriu.

Tercera per a Empar. Sense comes prohibit fumar gas inflamable o prohibit fumar, gas inflamable.

Ahí està, d'alguna manera mostres una informació en el primer cas: prohibit fumar gas infumable, com era això?

Prohibit fumar gas inflamable.

Ahí estàs prohibint, sí, exacte, aquesta és la prohibició expressa, no? Una enunciació amb un orde taxativa de per favor, feu el favor que esclata, esclata tot. I en la segona, prohibit no, com era espera?

Prohibit fumar, gas inflamable.

Exacte, estàs alertant en la segona, aneu amb compte si no, tot se'n va en orris.

En la segona implica un perill, en la primera simplement és per vici, no, no fumeu...

Exacte, feu el favor de no pertorbar la vostra salut.

I per a Gabriel, si jo dic: no m'agrada Beniparlem o no, m'agrada Beniparlem.

En la primera estàs fent una frase enunciativa que estàs afirmant que no t'agrada Beniparlem i en la segona estàs responent en un possible debat, estàs dient: no, és que sí, que m'agrada Beniarlem.

Com expliqueu a, Marta, per exemple, com expliques a un alumne o alumna teua que realment té importància perquè puga aprovar un C1, un C2, un B2, que utilitze bé els signes de puntuació.

Si no posem una coma podem comprendre exactament el contrari. Per tant, ha de quedar el sentit sempre molt clar, i més en un nivell tan alt en què s'exigix expressar-se amb complexitat. La idea, la idea bàsica, ha de quedar clara.

En este punt sí que ens servix. Podem transferir el coneixement que tenim de com puntuar correctament els textos en italià, en anglés o en castellà al valencià. Excepte quatre casos, en general coincidix.

Sí, convenció dels internacionals.

Molt bé. Després d’esta primera part del joc en què hem comprovat que un canvi mínim en un signe de puntuació pot canviar tot el significat d’un enunciat, passem ara a la segona part del joc, que es titula, «De col·loquial a informal»! 

En què consistix? Anirem escoltant talls de veu mítics de moments graciosos d’À Punt, o de l'audiovisual valencià, com si fora un zàping, i heu d’anar transposant-los a llengua formal, si cal. El que sí que vull remarcar molt clarament que tots els talls que escoltarem són perfectíssims per a una situació comunicativa en la qual s'han produït, que normalment és informal, i que ara el que farem simplement és imaginar què faríem si els haguérem de modificar per a fer-los en valencià formal, però no perquè el que hi haja estiga malament, sino simplement traspassar-los en un altre registre.

Primer tall. Este és per a Empar.

«Quin apel·latiu, que al·ludix a un defecte físic, té la Mare de Déu dels Desemparats? Calba. Ai que bonico! És la geperudeta. Te van a pegar! Em van a crucificar! Clar, home!»

Ai, este és molt freqüent, no? Este anar a + infinitiu (me van a crucificar) canvies, capgires el pronom i després eixe anar a + infinitiu, doncs em crucificaran, no? Hauríem de dir, gastar el futur, no sé si seria aquesta l'opció, més enllà que la Mare de Déu siga calba o no siga calba la geperudeta.

Doncs sí, anar a + infinitiu per a futur en valencià formal és incorrecte i els pronoms en principi els hem d'utilitzar em, et, es, ens...

D'acord. Això era.

Segon tall per a Gabriel.

«Si tens el vi, la llimonà, els cacaus, tens la teua ensalà... Què vols demanar-me? Pues no tenien ganes de vindre a esmorzar un bon bocadillo de sépia. I, per acabar... un bon carajillo de ron i s'ha acabat.»

En primer lloc, molt bona elecció l'entrepà de sépia.

Per a tu l'esmorzar, eh?

Per a mi, l'esmorzar sempre. Eh... bocadillo, es diu entrepà, és a dir, entre nosaltres podem dir bocadillo, però s'ha de tindre en compte que en un registre estàndard s'ha de dir entrepà o rua. Podríem dir una rua o cantell diuen en alguns pobles.

Sí, Castelló gasta la rua, no?

Una rua, diria jo.

Que és la punteta.

Sí, cantell de pa, entrepà...

Sí, sí, sí, i a banda, també les paraules que acaben en -ada. Sí que és de veres que en un registre més informal sí que diem llimonà, ensalà, teulà... però en un registres estàndard cal dir teulada, ensalada, llimonada, etcètera, etcètera.

Només tenim excepcions, com cremà, plantà, fideuà, que es queden així, però en general hem de fer la terminació -ada. És com en castellà, no diem: estoy cansà, vengo de hacer una caminà, no? Diríem: estoy cansada, vengo de hacer... bé de hacer no. És igual.

Marta, el tercer per a tu.

«Escolteu que falten homes no? Homes no n'hi han. Jo note en falta algun home, a vore. Ací no volen homes, a soles volen dones. Tot són lesbianes, totes. Aiii, la senyora Maria.»

Eh, n'hi han, no. N'hi ha. L'expressió d'existència és sempre singular, encara que tinguem plural darrere o davant: hi ha homes, hi ha dones. I després també el soles, soles volen dones, seria, sols volen dones o només volen dones?

Això ho he de consultar, això ho he de consultar bé.

A soles, ostres doncs consulta-ho.

Diu: a soles, només, únicament. El que estaria malament seria dir soles; a soles està bé.

Correcte, correcte.

A soles volen dones, està bé.

D'acord, el soles és el que està malament. A soles i sols i només. I no té en falta, no seria correcte, seria, trobe a faltar, l'expressió més genuïna. I això, on era això?

Això en una piscina d'un poble...

Com t'agraden les piscines, eh, Marta?

A mi m'encanten, i els hòmens. Soc piscinera. I els hòmens i les dones.

Bé, doncs, gràcies. No sé qui ha guanyat, no sé qui haurà sigut...

Guanya el de la llengua. Sí, les de l'esmorzar.

L'esmorzar sempre guanya, ja te dic jo.

I atén-me, tan guapet, que li acopla tant els cacaus, l'esmorzaret... Sempre deixem guanyar a Gabriel. És el més jove també.

Marta, Empar, Gabriel, moltes gràcies per haver vingut, però abans de tancar este Beniparlem, vos portem una reflexió sobre aprenentatge de llengües a través de la literatura i de les arts en general. Molts autors defenen l’aprenentatge de la llengua a través de les arts, en concret de la literatura, però també amb la cançó, amb el cine, amb les sèries o, fins i  tot, amb els videojocs. I aleshores el que recomanem molt són les rutes literàries. Heu fet alguna ruta literària?

Sí, n'hem fet alguna, alguna geografia literària a la ciutat, però també diria, cremem molt el pobre Vicent Andrés Estellés, tenim aquí a Burjassot, a la vora dels estudis, la veritat, la pròpia ruta de Burjassot, però també la ruta a la ciutat de València.

D'Estellés, pel centre de València. I de Marc Granell; també hi ha una ruta literària de Marc Granell i també és molt xula. A Altea tenen la de Carmelina Sánchez-Cutillas; a Sueca, tenen la Casa Museu de Joan Fuster... Sempre podeu apropar-vos a les oficines turístiques i preguntar a veure quina ruta tenen, i ho recomanem molt per a aprendre llengües. El turisme literari.

Sí i, a banda, ens ajuda a situar no només els autors i les seues obres, les seues produccions, sinó també eixe context de ciutat o de poble, eixos contextos que enriquixen i que, d'alguna manera, han fornit eixe escriptor que després trobem que ha transitat els mateixos carrers que tu estàs transitant en eixe moment.

Moltíssimes gràcies als tres i fins al pròxim Beniparlem a tots.

Adeu!

Beniparlem, un pòdcast per a aprendre valencià amb Aina Monferrer.