La ràdio d'À Punt en directe
Transcripció
Has escrit de tot: poesia, assaig, història…
He escrit llibres que volia llegir i no he trobat enlloc.
Ja que estem ací, tinc una pregunta a fer-te.
No estem ací per a fer preguntes.
Cristo… va, pregunta.
Per què deies que no volies ni visques ni himnes ni banderes?
Personalment, ja ho he dit i redit, no soc gens entusiasta ni de banderes ni d'himnes ni de visques. No crec que m'hagen vist enarborant cap drap, entonant salmòdies o fotent crits col·lectius.
Sí, però tindre una bandera és un símbol d'identitat, no?
Sí, ens identifica com a poble.
Només tinc deu centímetres de quatre barres i estretes baix una estampeta del Che Guevara. I un dia d'estos ho retiraré.
Però un himne és igual que una bandera, ens uneix.
Soc partidari d'una utopia política sense banderes, himnes i visques; partidari d'una política sense ingredients irracionals.
L'irracionalisme em fa por. A banda d'esborronar-me, és, objectivament, una enganyifa.
Per això procure eludir banderes, himnes i visques. Comprenc la seua eficàcia popular, però una política d'aclamació serà sempre una aberració. De fet, l'esquerra és tan susceptible com la dreta i tots els nacionalismes s'hi apunten. Amb els meus llibres únicament aspire al fet que els meus paisans reflexionen sobre ells mateixos, sobre la seua circumstància social i el seu futur, que obrin els ulls a la realitat!
A propòsit de Nosaltres, els valencians…
Què passa?
Molts han reaccionat amb indignació contra tu.
Sí, però molta gent ho ha fet a favor.
La meua escriptura és pamfletària, i no ho negue. Perquè un intel·lectual valencià del segle XX havia d'alçar polèmica i provocar-la, i fer per superar la modorra intel·lectual del país.
I obrir camins nous a unes concepcions noves i distintes de les que predominaven. Nosaltres, els valencians va sorgir d'un esforç sincer per a comprendre, per aclarir-me a mi mateix el nostre destí com a poble. Quina hora és?
(Explosió)
(Nou esclat)
Després de tants anys de transició, no ens queda més remei que començar, de nou, per la primera lliçó: no matar.
Encara que el contrari siga més intel·ligent que tu.
No era un artefacte de fabricació casolana.
Era Goma-2 distribuïda en les reixes perquè esclatara en un minut d'interval.
El propòsit: caçar l'escriptor. Matar Joan Fuster.
El jutge encarregat del cas va considerar que únicament s'havia produït una falta de danys.
Era el 1981, l'any del colp d'estat del 23F.
Potser el context influí en la miopia judicial.
Premeditació, explosius, nocturnitat, mòbil ideològic…
El problema és que, 41 anys després, l'Estat continua sense veure que Joan Fuster fou l'objecte d'un atemptat terrorista.
I, per tant, mereix la consideració de víctima del terrorisme. En aquest cas, de terroristes d'extrema dreta.
41 anys després, el Estado no sabe y no contesta.
La legalitat no sempre coincidix amb la justícia.
No ho van aconseguir. No et van matar. Però des d'aquell moment, no vas tornar a ser el mateix.
Morir deu ser deixar d'escriure.
Per tant, vas continuar escrivint.
Al capdavall, la mort… no consisteix únicament a morir-se. És morir-se i ser oblidat, a la curta o a la llarga, ser oblidat.
Encara que d'entrada et puga sorprendre, el verb dir és de la segona conjugació. De fet, etimològicament, ve del verb llatí dīcere. Com pots observar, la seua terminació en -re ens ajuda a ubicar-lo en la segona conjugació. A l'hora de conjugar-lo presenta algunes irregularitats. Pren-ne nota!
1) Incorpora una -u- en algunes formes (dius, diu, diuen).
2) Canvia la -i- del radical per una -e- en l'imperfet d'indicatiu (deies).
3) Com la gran majoria de verbs de la segona conjugació, la primera persona del present d'indicatiu acaba en -c, amb la qual cosa les formes de l'imperatiu, del present de subjuntiu, el passat simple d'indicatiu i l'imperfet de subjuntiu s'escriuen amb gu (digues, digueren).
Practica la conjugació d'aquest verb amb l'activitat de baix.
Aquest verb es pot usar per a referir-se a qualsevol tipus de comunicació verbal. Però la comunicació té molts matisos i hi ha molts altres verbs que ajuden a precisar el sentit i la intenció, aspecte molt important en la redacció.