Repassem el verb 'estar' amb la família Ambrosio
Transcripció
Nosaltres és que clar, la família Ambrosio venen tots… són tots de família de llauradors. I el tio estigué algun temps en l'horta, però no molt. Perquè qui treballà l'horta va ser mon pare.
Clar, perquè el tio, a instància dels avis, va ser el que es va posar a estudiar i tragué la carrera de magisteri.
Ja.
A partir de la Guerra Civil ja… li van llevar la titulació.
Sí.
En aquest fragment, Maria Ambrosio utilitza la forma verbal del passat simple del verb estar (estigué) per a contar la vivència del seu tiet. Si pares atenció a aquesta forma, hi apareix el so velar sonor [g], poc habitual en els verbs de la primera conjugació. Potser et preguntes com pot ser que ocórrega això en un verb de la primera conjugació, que és la més regular de totes.
Doncs bé, el verb estar no segueix la conjugació model de la resta de verbs acabats en -ar, sinó que és irregular. Un verb es pot considerar irregular velaritzat quan presenta el so velar sord [k] en la primera persona del present d'indicatiu, com és el cas d'estar (estic). Si això ocorre, en algunes formes verbals també apareixeran les consonants velars c /g (estic, estiguí, estigueu, estiguéreu).
Practica ara amb aquesta activitat.