Dissenyar no és fàcil

Senyores i senyors, tenim ací un clàssic, una llegenda.

Vicent Martínez, com estàs?

Molt bé, Xavi.

Un plaer.

El plaer és meu.

Hem fet ací una escampada, açò es diu així.

On comença el teu procés, a l'ordinador?

Jo soc un dissenyador analògic: llapissera i paper.

I esborradoret. El primer és el pensament.

El pensament és el que apuja i abaixa.

Observació, curiositat, predisposició, i després, normalment, acaba concretant-se.

Passem per les maquetes.

És un instrument que t'ajuda molt a poder visualitzar en tres dimensions.

Això són llavors que, després, van creixent.

Una curiositat, les maquetes te les fas tu?

Xica, sí.

De veres? (RIU)

Sí, perquè tot això et fa visualitzar-ho, i a l'hora de presentar-ho al comité d'edició de cada empresa, ho visualitzen més.

Açò que tens damunt la taula, no serà per a les botes, no?

Este cordó té investigació, desenrotllar tot un procés, metodologia…

Al remat, dissenyar és un procés projectual.

I en un procés projectual, com quan fem una casa pensem en els materials, també pensem els materials dels mobles.

Això és teu?

Sí, sí, això és això.

Hem passat d'un dibuix a unes planimetries, i d'ahí hem passat a prototipar, a maquetes, i després a incorporar els materials.

Un moment, que jo no ho tinc clar.

Bé, bé.

Ie, ie, ie! Sí que és còmode. (RIU)

No digues que no.

No acabe de posar el cul. A veure.

Ahí, ahí.