En valencià, l'adverbi prop sol anar precedit de les preposicions a i de. Ara, cal tindre en compte que aquestes dues preposicions no van mai unides a l'adverbi: "al pit-roig no li fa gràcia que el gafarró estiga tan a prop", i no *aprop. De la mateixa manera, quan l'adverbi prop va precedit de la preposició de, la forma adequada és de prop i no *d'aprop o *d'a prop.