La ràdio d'À Punt en directe
Transcripció
L'estiu s'acaba. En esta època, una au singular visita de manera irregular el parc natural del Penyagolosa. Prové del nord del continent: el gavatxet. Hi ha anys en què en venen molts i, altres anys, cap. Este exemplar menja amb ganes. Al pit-roig sembla que no li fa molta gràcia que estiga tan a prop. No passa d'una xicoteta disputa. Per a la parella d'àguiles reials, la tardor és una època tranquil·la. Per als senglars és una etapa d'abundància: hi ha molt de menjar. I en les nits fredes i rases el cel es despulla. I la fagina, a la seua… Cal menjar, de moment, xicotets insectes i baines. I el ratolí també ha d'alimentar-se. Busca rastres i torna a detectar l'olor del rosegador, i el ratolí ja ho sap. Present que el té a prop. Pot haver-se ocultat en qualsevol forat, en qualsevol cavitat. En un buit d'un tronc o davall d'unes pedres. Ha de trobar-lo. La fagina és una excel·lent controladora de rosegadors.
En valencià, l'adverbi prop sol anar precedit de les preposicions a i de. Ara, cal tindre en compte que aquestes dues preposicions no van mai unides a l'adverbi: "al pit-roig no li fa gràcia que el gafarró estiga tan a prop", i no *aprop. De la mateixa manera, quan l'adverbi prop va precedit de la preposició de, la forma adequada és de prop i no *d'aprop o *d'a prop.