Adaptem mots

Vinga, va, doncs passem a un curset a Immaculada i aleshores et presentaré uns casos d'acord de noms de persona que es converteixen en noms comuns. Per exemple, quan diem un bohemi, que ho és, un bohemi, una persona que viu sense normes, en principi ve de la bohèmia, en este cas, d'un topònim, territori, d'un lloc, de persona. Però, per exemple, mecenes, d'on vindria?

Supose que d'un nom propi.

D'un nom propi d'un italià que va patrocinar...

Un Mèdici que va patrocinar. Com passaria amb Amfitrió, no sé si coneixes Amfitrió.

Eixa no la coneixia.

Doncs mira, Amfitrió és el pare legal d'Hèracles, Hèrcules, però tu ja saps que Hèracles era un semideu, son pare era Zeus.

Sí, dels grecs.

Exacte, saps què va fer? Hèracles era fill d'una suposada infidelitat de sa mare, Almena. Ella estava esperant el seu marit, Amfitrió, però Zeus va adoptar... es va transmutar en Amfitrió i d'aquella nit nasqué Hèracles. Després, quan va arribar l'autèntic Amfitrió de la nit següent, nasqué el germà bessó d'Hèracles. Per això, se suposa que quan una persona acull molt bé els seus convidats és un gran amfitrió.

I un adonis?

És una persona que té una gran aparença, igual que passava amb Narcís.

També de la mitologia.

Efectivament.

Ser un Adonis és una persona extremadament bella.

I els Adonis solen ser narcisistes?

Podria estar això molt relacionat amb l'altre. Narcís s'enamorà de si mateix, del seu reflex, del seu reflex en l'aigua, i va ser condemnat, convertit en un narcís, en una flor vegetal.

Per tant, tot açò són noms propis que s'han convertit en noms comuns.

A tu no t'han dit a casa, quan fa fred: "No isques així. Posa't damunt la rebequeta?"

Sí, la de Hitchcock.

En efecte, estic mirant el Diccionari Normatiu, i efectivament.

Rebeca: jaqueta de gènere de punt sense coll que es corda per davant de dalt a baix. Que és de la pel·lícula d'Alfred Hitchcock.

Així és.

Que important, del cinema a la moda i la història de les paraules.

L'etimologia: no només totes les paraules venen del llatí, sinó que es produeixen moltes vegades creacions igual que d'una marca. Tu coneixes els iogurts i els coneixes per un nom de marca. Si vas i no compres, compres un... danone.

Que no ix en el Diccionari Normatiu Valencià.

Efectivament.

Però, per exemple: dònut. Un dònut, sí que apareix i és una marca també.

Els dònuts apareixen? Està assegurat?

Sí. No ho sé, ara ho buscarem i ho posarem, però jo crec que sí.

És que justetament, eixa marca, la marca americana... Té una... No ho sé per què, per a mi és una molt mala política. No deixa que es gaste el nom "Donut" en les pel·lícules, i per això la gent ho traduïx per rosca o rosqueta.

No els agrada l'emplaçament de producte, de dònut a mi em sembla que apareix al diccionari, però adaptat al valencià, però no n'estic segura. Crec que sí. Em confirmen ací que sí, apareix dònut amb accent obert.