La igualtat s'ha de reivindicar cada dia com ho feren eixes sufragistes, feministes, bruixes i rebels que es van dedicar a lluitar contra tot el preestablert.

Com ho fem ara un 8 de març, Dia de la Dona, on omplim carrers per a dir que anem per on toca, encara que queda molt per fer.

Per què 8 de març?

Té una explicació, hui commemorem coses importants. Quines?

És un dia simbòlic. Ja sabem que l'any 1908 unes dones que reivindicaven el que reivindiquem hui en dia, que era una igualtat salarial i unes condicions laborals dignes, es van tancar a la seua fàbrica tèxtil.

Van morir cremades, i eixa tragèdia la commemorem any rere any en homenatge elles per a reivindicar malauradament les mateixes coses que reivindicaven un segle abans.

En quines coses penses que hem avançat?

Hem avançat moltíssim en la igualtat normativa.

Tenim una legislació que reconeix a les dones una igualtat que abans se'ns negava inclús des de la mateixa llei.

No vol dir que els drets reals estiguen assolits.

Continuem tenint una escletxa salarial terrible, la nostra seguretat al carrer no només no es dona, sinó que continuem tenint encara una judicatura que qüestiona quan som assetjades, quina responsabilitat tenim.

Per tant, hem avançat, això és innegable, però és de veres que queda un recorregut immens encara per davant.

Quines coses ens queden per fer?

Sense una educació coeducativa igualitària, i l'escola pública ha de ser una transmissora d'estes idees, és molt difícil que aconseguim eixa igualtat real, perquè la legal ja la tenim, eixa igualtat real que volem.

Hem fet una pancarta… Com ha quedat de bonica?

Jo l'alce. Vols fer-ho amb mi?

Vull alçar-la i tindre sempre el puny ben alt!