De professió, contacontes

Des que el món és món, ens fascina sentir històries i viure unes altres realitats. Ara ens enganxem a les sèries, però durant anys i panys, les rondalles van ser la principal font d'entreteniment.

I hui en dia encara hi ha qui recopila eixos contes antics i en manté viva la màgia.

Estem amb Jordi Raül Verdú a un poble pintoresc del Comtat, al poble de l'Orxa, que és preciós.

Als peus de la Safor. És preciós, molt recomanable vindre.

A què et dediques? Quina curiositat! Soc mestre, però també conte contes.

Sobretot a arreplegar-los.

Són històries, contes, llegendes, succeïts, romanços, dotoreries, com vullgues.

Que bonic.

Diuen que Jordi és contacontes.

Contacontes.

Igual un poc romanceret, no?

Romanceret, qui conta rondalles, contarelles…

Romancer està bé.

Això de contista té altres connotacions.

Quan vaig a arreplegar contalles, contarelles, rondalles… sent la història de la mateixa persona.

Com més major siga, quasi millor, perquè manté un lèxic genuí, les paraules queden fossilitzades. I potser eixa persona només les diu en eixa història, perquè ja ha perdut l'ús habitual.

Estan fora de lloc i en la història estan.

Que bonic fossilitzar paraules.

Ací hi ha algú especial de qui tu has agafat una història.

Ací mateix. M'encanta que siga puntual.

Te'l presente. Josep Lluís Cloquell, un contista dels de tota la vida.

Quines són les rondalles?

Una d'elles és L'avenc de la Safor.

L'avenc de la Safor.

Era un pastor que pasturava a la Safor i per casualitat, al juliol, li amaneixia el gos banyat.

"Doncs jo he de saber d'on ve el gosset".

El va seguir i va veure'l entrar dins d'un avenc.

Perdoneu, un avenc què és?

Una cova d'entrada vertical, no horitzontal.

I el pastor va dir: açò ho he d'esbrinar jo.

Va portar una corda i va baixar.

Va trobar unes séquies i va pensar canviar un trestellador, com diem nosaltres.

Què és?

Una tauleta que desvies l'aigua a un lloc o altre.

No eren de fusta, com és normal. No, eren de vidre. Va canviar allò, va eixir i no va donar importància. I va quedar un poble sense aigua.

Eixes persones van investigar fins que van aconseguir trobar-lo.

Va anar investigant fins que van aconseguir trobar-lo el final és terrible. El final és terrible. Conteu-lo, per favor.

Quan els va ensenyar l'avenc, eixes persones van tapar l'avenc i li van cremar la vista, perquè no poguera portar ningú. Allò va desaparéixer, i ningú va saber més de l'avenc.

Qui te la va contar?

M'ho contava el meu iaio. Com no hi havia tele ni res, era com passàvem el temps.

Són coses que han anat passant-se de pares a fills…

I que, a més d'entretindre, alliçonaven els més joves perquè no feren certes coses que podien ser perilloses.

Les històries són reals? Perquè jo ja tinc dubtes…

Moltes voltes els vells deien que ells contaven coses reals.