Les palatals sonores visiten Xàbia

Això era i no era un poble que vivia a l'ombra d'una muntanya coneguda com el Montgó. La vida es feia a les eres, on la gent batia el blat. Les platges eren verges i els vessants de la muntanya estaven conreats. Les úniques edificacions eren cases de llauradors i riuraus on s'assecava el raïm per a fer la pansa. Qui no treballa al camp ho feia a la mar. Un ofici perillós, atés que la costa era accidentada i que les barques de vela llatina quedaven a la mercé dels vents. Per si encara no ho heu endevinat, estic parlant de Xàbia. I vos advertisc que, de 50 anys ençà, este conte ha canviat. I molt.