Transcripció
Pst, pst! (XIUXIUEJA) Vos vull contar a cau d'orella algunes cosetes sobre el mot orella, que té l'origen en el terme llatí auricula.
Per a assabentar-vos de tot el que podeu fer és alçar les orelles. És a dir, escoltar amb molta atenció.
L'orella és el pavelló auricular extern que permet la percepció de sons. Pareix complicat, però és l'orella de tota la vida. També és una de les tapes favorites. No l'orella humana, clar!
Orella és tant l'apèndix lateral d'un recipient, com altres apèndixs d'algunes butaques en les quals, si et despistes una miqueta, (BADALLA) xafes l'orella.
De segur que a vosaltres alguna vegada vos han xiulat les orelles en escoltar un comentari roín.
No és el meu cas: les crítiques m'entren per una orella i m'ixen per l'altra.
Feu-me cas i viureu molt més feliços!
En el fragment, han dit moltes expressions amb la paraula orella, però... te'n saps alguna més? De segur que sí, n'hi ha un fum!