Aprenem mots: mar

La paraula mar ve del llatí mare. El mot llatí era del gènere neutre, però en valencià, com en altres llengües, vacil·la entre el masculí i el femení.

Així direm que no trobem aigua en la mar encara que estiguem davant del mar Mediterrani…

I podem tindre un mar de problemes amb la faena, però quan parlem d'algú amb ulleres, guapot, graciós… que ix per À Punt cada dia diem: eixe presentador és la mar de simpàtic!

No! No em referia a eixe. Que no! A eixe tampoc. Eixa ni tan sols és humana. A més és gossa i no porta ulleres. De veritat, com sou!

Eixe, eixe! Si estava més clar que l'aigua de la mar o del mar…