Aprenem mots: 'cella'

El mot llatí sella és l'origen de la paraula valenciana cella, que no s'ha de confondre amb Sella, a la Marina Baixa, on viuen els sellards, que també poden ser celluts, perquè la cella són els pèls de la vora superior de l'ull.

Molts famosos són coneguts perquè les seues celles sembla que tinguen vida pròpia.

El terme cella s'usa en disciplines com la meteorologia per a parlar dels núvols prims i allargats que es posen sobre les muntanyes a l'horitzó. Res és com volar sobre el Montgó. O per a referir-se a la part més alta d'un cingle.

Un alumne es crema les celles quan estudia sense parar.

Tindre algú entre cella i cella és el mateix que odiar. Quan és una cosa la que se'ns fica entre cella i cella, pot arribar a obsessionar-nos.

I arrufem o arrunsem les celles per a mostrar, de vegades, estranyesa o desaprovació.

Com quan els nostres presentadors reben l'orde de gravació i hi ha moltes hores.