L'origen dels col·loquialismes

En aquest fragment de L'avenir és ara, el doctor en medicina i catedràtic d'Història de la Ciència Josep Bernabeu ens parla de l'asimetria de les partícules. La seua intervenció ens servirà per a treballar els col·loquialismes en valencià.

L'origen dels col·loquialismes Accedir al contingut complet

Quan parlem, hem de ser conscients que cal adaptar el missatge segons el context o l'àmbit d'ús en què ens trobem. No parlarem igual si estem al bar amb les amistats que si estem en una conferència parlant sobre l'accelerador de partícules. És a dir: diferenciem entre el registre informal (varietats col·loquial i vulgar) i el formal. Dins del formal hi ha la varietat estàndard, que podem usar amb qualsevol persona, i la molt formal, pròpia d'àmbits com el llenguatge científic, que no tot el món pot entendre.

Per exemple, si estem amb els amics podem dir bufat, que és la variant col·loquial d'embriac, que és més formal. Per a saber si una paraula és considerada un col·loquialisme, pots consultar en el diccionari i fixar-te si, davant de la definició, apareix l'abreviatura [col·loq.].

També et pot interessar

stats