La televisió d'À Punt en directe
Transcripció
L'antimatèria va sorgir, històricament, en els anys 30 del segle XX. Teòricament, perquè les equacions, les lleis que donaven origen a l'explicació de les partícules elementals, tenien una simetria que corresponia al fet que partícules en una càrrega havien de vindre acompanyades amb partícules d'una càrrega canviada de signe, oposada. Per exemple: s'havia descobert l'electró? Havia d'existir també l'antipartícula de l'electró: positró. L'electró és de càrrega elèctrica negativa, el positró és de càrrega elèctrica positiva. En el cas del protó, constituent del nucli atòmic, si el protó és de càrrega positiva, havia d'existir també l'antiprotó, de càrrega negativa.
Quan parlem, hem de ser conscients que cal adaptar el missatge segons el context o l'àmbit d'ús en què ens trobem. No parlarem igual si estem al bar amb les amistats que si estem en una conferència parlant sobre l'accelerador de partícules. És a dir: diferenciem entre el registre informal (varietats col·loquial i vulgar) i el formal. Dins del formal hi ha la varietat estàndard, que podem usar amb qualsevol persona, i la molt formal, pròpia d'àmbits com el llenguatge científic, que no tot el món pot entendre.
Per exemple, si estem amb els amics podem dir bufat, que és la variant col·loquial d'embriac, que és més formal. Per a saber si una paraula és considerada un col·loquialisme, pots consultar en el diccionari i fixar-te si, davant de la definició, apareix l'abreviatura [col·loq.].