La televisió d'À Punt en directe
L'art de la pesca: el mornell
Transcripció
Es compon de culeta.
La culeta.
Segonet.
Segonet.
Casa gran.
Casa gran.
I la més gran, el goleró. Com?
El goleró.
Açò ho entreu dins de l'aigua, planteu la canya i això, allargat.
Sí, senyor.
Llavors l'anguila.
Per ací.
Entra per ahí, però ací què hi ha?
Res, ahí no hi ha res. Res de res.
Ella entra ahí perquè va pel corrent.
Després no pot eixir-ne perquè té açò, la clara.
El pescador trau la canya.
Quan llavorem, açò està en l'aigua, ho traus així.
Açò que es deixa, unes nits?
Depén, açò pot aguantar més.
L'anguila pot aguantar bé, perquè està com en un viver.
Açò, quan érem xicotetes, cada nit, en totes les llumenetes del Palmar, a la fresca, totes les xiquetes a fer mornell.
Esta és comprada, però elles ho feien tot de xicotetes.
Les dones, cada dia una. I si al pare se li estropejava, les repostaven dia a dia.
L'art de teixir amb amor i amb sentiment, és fer-ho amb sentiment.
Torna a reproduir el vídeo i respon a les preguntes següents
- Quins són els noms de les parts del mornell que s’esmenten en la conversa?
- Per què l’anguila no pot eixir del mornell una vegada ha entrat?
- Quina era la funció de les dones en la fabricació del mornell?
- Segons el text, quan es dedicaven les xiquetes a fer mornells?
- Com descriu el text la importància del procés de teixir un mornell?
Relacionats
Tornar a dalt