Les sigles i els acrònims

Moltes paraules compostes han acabat fusionant diverses paraules en una, seguint un apassionant procés de poliamor lèxic. Que per un fenomen fonètic molt curiós, anomenat metàtesi, els valencians li hem pegat la volta als sons i també li diem floricol. Em sembla preciós: floricol, coliflor. Una altra manera de compondre paraules consistix en la reduplicació. Quèèè?! Que és un tipus de composició en què es combinen dos paraules iguals o pràcticament iguals. Ah! Haver-ho dit abans!

Habitualment, la reduplicació representa sons onomatopeics. És a dir, que imiten sons reals. Exemples de reduplicació total. Exemples de reduplicació parcial. Nelo, fes una frase amb una onomatopeia! D'acord, estimat públic. L'altre dia pel carrer un camió venia de cara i jo vaig dir: oh, no, matopeia! (RIU)

Ara passem a una altra manera de crear paraules: les sigles.

Les sigles ens permeten crear una paraula nova amb la primera lletra de diverses paraules. De vegades s'hi exclouen les preposicions i els articles, com en…

Quan s'agarra més d'una lletra d'una paraula per a facilitar-ne la pronúncia, no es parla de sigles, sinó d'acrònims. Quant a l'apostrofació, les sigles seguixen la norma general partint de com es lligen. Per un costat, les que se sil·labegen i les que es pronuncien desenvolupant el sintagma. Eixes s'apostrofen quan van precedides dels articles el i la i de la preposició de, si en pronunciar-les comencem per so vocàlic i hi ha elisió. La UNESCO, com que es tracta d'unes sigles que es lligen com una paraula, no s'apostrofen perquè són paraules femenines singulars que comencen per u àtona. Les sigles que es lletregen s'apostrofen darrere de el i de de, seguint-ne la norma general: comencen per so vocàlic i es fa elisió. Tanmateix, darrere de l'article la no s'apostrofen si comencen per i o per u, perquè es considera que són àtones i no hi ha elisió. Que… tela. Però diem.