L'ortografia de les paraules compostes

Ei, fanàtics de la llengua, com anem? Hui estic creatiu. Amb ganes d'innovar, de fusionar elements. No, no m'he tornat boig, ni m'he fet científic. Hui parlarem d'una manera de crear noves paraules: la composició! Perquè tot el món ho entenga, la composició és el Tinder de la llengua. Consisteix a unir dos o més lexemes. Quèèè? És a dir, paraules o trossos de paraula amb unitat de significat propi. Ahhh! Per a crear una paraula nova com, per exemple, rentaplats o esclata-sang. Que, a diferència del que sembla, és un tipus de bolet comestible. La nova paraula que es crea no equival necessàriament a la suma dels significats de les dos parts que s'ajunten, sinó que adquireix un significat específic nou. És a dir, que Fran Perea tenia raó en la sintonia de Los Serrano i un més un no sempre en són dos.

Tenim compostos típics dels que apareixen quan ajuntem dos paraules: pit-roig, maldecap. Però també hi ha el que anomenem compostos sintagmàtics, que són els que van sempre junts, però que en realitat encara són dos paraules separades: café concert. Que sabem que és un compost perquè el plural es fa amb el primer element: els cafés concert. Dins dels compostos d'una sola paraula podem distingir-ne els que estan constituïts per formes com parallamps o aiguaneu. Estos mots no són massa originals, perquè, efectivament, un parallamps para els llamps. Però per als més cultes també tenim termes procedents del llatí o del grec clàssic com filologia o trigèmins. A més, els compostos poden estar formats per paraules de categories diferents. Com si fora la unió entre els Capuleto i els Montesco, vaja. Si voleu, vos ho explique amb un exercici.

Comencem unint un nom més un altre nom. Com uniríeu els mots aigua i neu?

a) Aigua-i-neu.

b) Neuiaigua.

c) Aiguaneu.

Què? La resposta és aiguaneu.

Fixeu-vos que vos he dit dos noms, sense cap conjunció pel mig, com sí que ocorre amb allioli. A vore, repetiu: allioli. Si no voleu repetir, no passa res, ja repeteix ell per vosaltres. Anem amb una altra. Ara un nom més una preposició més un altre nom. Com uniríeu les paraules mal i cap?

a) Malalcap.

b) Maldecap.

c) Malencap.

I la resposta és maldecap.

A més, heu de tindre en compte que no és el mateix un maldecap, una preocupació, que mal de cap, el dolor. Això sí, si tens molts maldecaps, acabaràs tenint mal de cap. Provem d'ajuntar un adverbi i un verb. Com uniríeu l'adverbi mal i el verb dir?

a) Maledir.

b) Dirmalament.

c) Maldir.

La resposta és maldir.

Ben fàcil, sense afegir-li res més. Ara vull que ajunteu un verb amb un nom. Com uniríeu el verb parar amb el nom xoc?

a) Paraxocs.

b) Para-xocs.

c) Pararxoc.

La resposta és para-xocs.

Això és perquè apliquem la norma dels xurros! Ics, erre, esse! No, no parle d'esmorzar-los cada diumenge. El que vull dir és que en una composició si la primera paraula acaba en vocal i la segona comença per x, r o s, posem el guionet. Així que recordeu: no xurros, no guionet.