5 cèntims | La composició i les sigles

Ei, fanàtics de la llengua, com anem? Hui estic creatiu. Amb ganes d'innovar, de fusionar elements. No, no m'he tornat boig, ni m'he fet científic. Hui parlarem d'una manera de crear noves paraules: la composició! Perquè tothom ho entenga, la composició és el Tinder de la llengua. Consisteix a unir dos o més lexemes. Què? És a dir, paraules o trossos de paraula amb unitat de significat propi. Ah! Per a crear una paraula nova com, per exemple… Que, a diferència del que sembla, és un tipus de bolet comestible. La nova paraula que es crea no equival necessàriament a la suma dels significats de les dos parts que s'ajunten, sinó que adquireix un significat específic nou. És a dir, que Fran Perea tenia raó en la sintonia de Los Serrano i un més un no sempre en són dos.

Tenim compostos típics dels que apareixen quan ajuntem dos paraules. Però també hi ha el que anomenem compostos sintagmàtics, que són els que van sempre junts, però realment encara són dos paraules separades. Sabem que és un compost perquè el plural es fa amb el primer element. Dins dels compostos d'una sola paraula podem distingir-ne els que estan constituïts per formes com… Estos mots no són massa originals, perquè, efectivament, un parallamps para els llamps. Però per als més cultes també tenim termes procedents del llatí o del grec clàssic. Els compostos poden estar formats per paraules de categories diferents. Com si fora la unió entre els Capuleto i els Montesco. Si voleu, vos ho explique amb un exercici.

Comencem unint un nom més un altre nom. Com uniríeu els mots aigua i neu? Què? La resposta és… Fixeu-vos que vos he dit dos noms, sense cap conjunció pel mig, com sí que ocorre amb allioli. A veure, repetiu: allioli. Si no voleu repetir, tranquils, ja ho fa ell per vosaltres. Anem amb una altra. Ara un nom més una preposició més un altre nom. Com uniríeu les paraules mal i cap? I la resposta és… A més, cal tindre en compte que no és el mateix un maldecap, una preocupació, que mal de cap, el dolor. Això sí, si tens molts maldecaps, acabaràs tenint mal de cap. Provem d'ajuntar un adverbi i un verb. Com uniríeu l'adverbi mal i el verb dir? (IMITA RELLOTGE) La resposta és… Ben fàcil, sense afegir-li res més. Ara vull que ajunteu un verb amb un nom. Com uniríeu el verb parar amb el nom xoc? La resposta és… Això és perquè apliquem la norma dels xurros! Ics, erre, esse! No, no parle d'esmorzar-los cada diumenge. El que vull dir és que en una composició si la primera paraula acaba en vocal i la segona comença per x, r o s, posem el guionet. Així que recordeu: no xurros, no guionet.

Seguim amb més compostos. És el torn dels adverbials. Són com un raspall de dents: els gastem fins a esgotar-los. I això ha fet que acaben fusionant-se en una sola paraula.

També tenim els compostos sintagmàtics. Què? Són paraules compostes formades per mots separats. Ah! Els caracteritza que la concordança es fa sovint sobre el primer element o sobre tots si concorden entre ells. És el que ocorre, per exemple, amb… Què, què? Com vos quedeu? De pasta de moniato. Jo m'he quedat compost i sintagmàtic. Bé, diria que no he entés massa bé el que volen dir eixes paraules. El significat del compost no equival a la suma de significats dels constituents. Per exemple, ull de poll és una afecció dèrmica que no té res a veure amb el significat d'ull ni de poll. Com passava amb les paraules compostes típiques, els compostos sintagmàtics també poden combinar diferents categories de paraules. Ho aprenem amb un joc? Sí? Vinga, va!

Heu d'unir les paraules de la columna de la dreta amb les de l'esquerra. I a més, disposeu de dos comodins. La conjunció i i la preposició en, per a utilitzar-los entre dues composicions. Comencem unint un nom més un altre nom. Vos deixe uns segons, a vore quantes paraules formeu. Podem formar, per exemple, camió més cisterna, per a fer camió cisterna. Cosí l'ajuntarem amb germà per a fer cosí germà. En estos dos casos hem fet una composició de dos noms, com passa amb Miquel Àngel, el meu cosí germà. Seguim! Punt la podem posar amb coma, però ens caldrà la conjunció i: punt i coma. Blau està clara, no? Va amb fosc: blau fosc. Per últim, només ens queda posar i circulació, però haurem d'afegir el comodí de la preposició en: posar en circulació. Posem en circulació l'última part teòrica d'estos cinc sentits. Com ja haureu intuït, en llengua, la separació entre categories és difusa. Com quan intentem separar dos gats barallant-se amb una regla de plàstic. Això no ajuda. Pot ser que d'ací a uns anys, certs compostos sintagmàtics acaben lexicalitzant-se. És a dir, convertint-se en una sola paraula a força d'utilitzar-los, utilitzar-los… Com quan Brad Pitt i Angelina Jolie es van fer nóvios i aleshores els anomenàrem Brangelina.

De fet, moltes paraules compostes han acabat fusionant diverses paraules en una, seguint un apassionant procés de poliamor lèxic. Que per un fenomen fonètic molt curiós, anomenat metàtesi, els valencians li hem pegat la volta als sons i també li diem floricol. Em sembla preciós: floricol, coliflor. Una altra manera de compondre paraules consistix en la reduplicació. Què?! Que és un tipus de composició en què es combinen dos paraules iguals o pràcticament iguals. Ah! Haver-ho dit abans!

Habitualment, la reduplicació representa sons onomatopeics. És a dir, que imiten sons reals. Exemples de reduplicació total. Exemples de reduplicació parcial. Nelo, fes una frase amb una onomatopeia! D'acord, estimat públic. L'altre dia pel carrer un camió venia de cara i jo vaig dir: oh, no, matopeia! (RIU) Ara passem a una altra manera de crear paraules: les sigles.

Les sigles ens permeten crear una paraula nova amb la primera lletra de diverses paraules. De vegades s'hi exclouen les preposicions i els articles, com en…

Quan s'agarra més d'una lletra d'una paraula per a facilitar-ne la pronúncia, no es parla de sigles, sinó d'acrònims. Quant a l'apostrofació, les sigles seguixen la norma general partint de com es lligen. Per un costat, les que se sil·labegen i les que es pronuncien desenvolupant el sintagma. Eixes s'apostrofen quan van precedides dels articles el i la i de la preposició de, si en pronunciar-les comencem per so vocàlic i hi ha elisió. La UNESCO, com que es tracta d'unes sigles que es lligen com una paraula, no s'apostrofen perquè són paraules femenines singulars que comencen per u àtona. Les sigles que es lletregen s'apostrofen darrere de el i de de, seguint-ne la norma general: comencen per so vocàlic i es fa elisió. Tanmateix, darrere de l'article la no s'apostrofen si comencen per i o per u, perquè es considera que són àtones i no hi ha elisió. Que… tela. Però diem.

Ara que ja coneixem la teoria, passem a l'exercici! Primera pregunta. Com s'escriu eixa superposició de capes dures de l'epidermis que envaeixen capes dèrmiques per mitjà d'una prolongació o arrel, especialment en els dits dels peus? Efectivament, ull de poll és un compost sintagmàtic i, per tant, s'escriu separadet. Espere que no vos isquen ulls de poll als peus en esta vida. És una… Anem amb l'última! Mira, l'última, esta també s'apostrofa. Com s'escriuen correctament estes sigles? Exacte, la UNESCO! Com que són unes sigles que es lligen com una paraula, i és una paraula femenina que comença per u àtona, no s'apostrofen. Si ho acabem de vore, ho acabem de vore!

I fins ací ha arribat la nostra explicació sobre com crear noves paraules ajuntant-ne de ja existents. Moltes gràcies per la vostra atenció i vos esperem en pròxims vídeos fent cinc centimets sobre cosetes interessants per a parlar millor valencià. Valencià de mudar. Valencià mudador. Què, què? Guau!