Llums, càmeres i acció

No fa falta xafar Central Park, Los Angeles, Londres o Moscou per a trobar-se amb escenaris de cine.

Ciutats i paisatges valencians han funcionat com a platós per a produccions autòctones com El desentierro, una pel·lícula dirigida per Nacho Ruipérez.

Hui ens hem citat amb el director i l'actriu Cristina Fernández a Sueca, una de les localitzacions d'aquesta cinta.

Ell és director i guionista…

I alguna cosa més?

I ja. Què més vols?

I Cristina, que també ixes. Sí.

Nosaltres ja havíem treballat junts.

Ja havia treballat amb Nacho i ací, com a director, estava superorgullosa.

Com a amiga. Veus com creix una persona on ha arribat, com treballava amb la gent,

era un gust.

Estem al Casino de Sueca, era una de les localitzacions?

Era, ho has dit bé, pretèrit.

Ací vam rodar dues seqüències i una als porxats de Sueca, i al final no van eixir pel muntatge, narrativa, no cabia, la pel·li massa llarga…

En ser guionista, també tens eixe marge…

De poder variar una miqueta.

Tornes boig a l'equip perquè estàs reescrivint a mesura que avança el rodatge, perquè de sobte vas a una localització que no és com penses i canvies les coses perquè funcione o afegir línies de diàleg.

A mi me'n va canviar, li les donà a Cris.

Digues això, provem això que encaixa més.

Saps si Diego havia rebut amenaces?

¿Cómo sabe que lo secuestraron?

Hi ha testimonis.

Jo era actor i ara m'ha servit per a dirigir actors, per a aprendre com funcionen, que és molt important.

Els directors s'obsessionen en la part tècnica i ens oblidem que estem treballant amb persones i les seues emocions.

Vos preocupa la crítica?

L'important és pensar en la següent pel·lícula, en fer-ho el millor i millorar i progressar com a artistes i com a tècnics, i pensar que estem fent cinema.