5 cèntims | Com escriure una notícia

Hola, benvinguts i benvingudes a un nou episodi de 5 Cèntims. Eh... Sí. Sembla que tenim una última hora? Sí? Em comuniquen que hui aprendrem a elaborar textos informatius. Concretament, parlarem de com escriure una notícia. Notícia, informació. Última hora, periodisme. Com ja sabeu, les notícies tracten temes d'actualitat amb informació certa i contrastada. En teoria, clar. I ho fan de manera breu i senzilla, sense massa tecnicismes, però responent a les sis preguntes del periodisme.

Què ha passat? Qui és el o la protagonista? Quan ha succeït? On ha tingut lloc? Per què ha passat? I finalment, com s'han desenvolupat els fets? Tot i que si sou xafarders i xafarderes com jo, segur que esta part ja l'apliqueu al safareig del dia a dia. Però també hi ha altres interrogants als quals es pot donar resposta. Ens podem preguntar... Per a què? Amb quina finalitat es publica esta notícia? O també podem qüestionar-nos... Ho fa a un públic general o específic? A més, hem de tindre en compte amb què es pot il·lustrar la notícia o si hi ha declaracions de persones relacionades que en reforcen la credibilitat.

Uf, quanta pregunta, no? Açò sembla ja l'interrogatori de ma tia en el sopar de Nadal. Siga com siga, tota notícia ha de tindre una estructura. Començant per un titular, una entradeta i, en acabant, el cos de la notícia. Per a cos de la notícia... El que teniu ací. I si és un diari digital, mai ve malament incloure l'opció de compartir informació en xarxes socials. Compartir, compartir.

I de què serveix tot això? Com potser ja sabeu, el titular té la funció de captar l'atenció del públic. Què? Com pot ser això? Un bon titular ha de ser curt, directe i que incloga les paraules clau, sobretot si volem fer-les visibles per als diversos buscadors d'Internet. Sí? Sí, tenim una altra última hora? Ací ho teniu. Supose que ningú no haurà manipulat esta notícia.

A més, com hem comentat abans, a un titular el pot acompanyar una entradeta, en anglés lead, que funciona com a introducció i desenvolupa una mica més la informació, afegint-hi altres elements clau. I per acabar, cal incorporar el cos de la notícia. Sí, esta part, com comprendreu, és fonamental. En el cos de la notícia, apareixerà la informació amb més detall, ordenada de major a menor importància i afegint-hi suport gràfic en cas que siga menester.

I ara, acompanyeu-me, perquè ens disposem a fer una miqueta de treball de camp.

Ara que ja ens sabem la teoria, passem a la pràctica. Hem vingut a la redacció d'À Punt Notícies a veure com elaboren els periodistes la informació que consumim dia a dia.

Hola, jo soc Silvia Aucejo. Soc redactora d'Informatius À Punt i ara mateix treballant en una sèrie de reportatges molt concrets que hem anomenat En context, que tracta d'aprofundir i posar en context algunes qüestions clau que ens afecten a tots.

Està ben triat el nom, eh? Conta'ns un poc com és el teu dia a dia en la redacció.

Des que vaig eixir dels informatius diaris, ha canviat un poc. Quan treballem en informatius no diaris, treballem amb molta més previsió, preparem les entrevistes amb molt de temps i planifiquem les gravacions. Però et conte l'etapa de redactora en informatius diaris, que és molt trepidant. Eixa seria la paraula que hauríem d'utilitzar.

Més que fer spinning en el gimnàs.

I el que fem és, evidentment, arribar ací superpuntuals. El primer que ocorre és... Estem en la sala de reunions. Ací es reuneixen a primera hora. A les 07:15 ací ja estan treballant els coordinadors de cada secció.

07:15?

07:15 ja està tot el món ací tirant fum. Abans hi ha tot un equip treballant en Les notícies del matí, que entren a treballar a les 05:00 h.

Però si és l'hora a què jo em gite! Per favor, a les 05:00 h!

La informació no para mai i, per tant, cal estar sempre alerta. Ací sempre hi ha molts caps pensants.

I molta gent opinant també, aleshores. Com quan fas la paella el diumenge, no?

Molta gent opinant i molta gent posant damunt la taula el criteri. El criteri és fonamental, sempre. Ací s'exposen els temes, es distribueixen per redactors i redactores, s'assignen els temes. Construïm el que anomenem escaleta. L'escaleta és l'ordre de les notícies, en quin ordre contarem les notícies i amb quin format.

I aleshores, una vegada ja teniu assignat cadascú la feina, com s'estructura això? Com es fa?

És un repte, no és fàcil. Açò és qüestió d'ofici, de moltíssima pràctica, però sobretot nosaltres ens recolzem moltíssim en la imatge que portem del carrer i a partir d'ahí, intentem ser molt descriptius. Eixa és la primera. Després, sempre utilitzem frases molt concretes, un llenguatge molt directe. Fugim de paraules rebuscades i tecnicismes. Si els utilitzem, el que fem és explicar-los, perquè hem de ser molt didàctics. Una construcció de llenguatge que siga fàcil de decodificar per a l'espectador i espectadora.

Si vols una cosa més llargueta, ja tens el llibre. La tele seria la versió de la pel·li, però en curtet.

I els titulars són molt importants.

Com fem això? Perquè diuen que el titular ha de captar l'atenció. Com es fa això? No sé...

És molt difícil aconseguir un bon titular clar, directe, que continga l'essència de la informació i sobretot, que pose el focus en allò que és noticiable. Clar.

Això de contrastar i verificar que la informació és certa, ara que parlen moltes vegades de notícies falses, això, clar, com ho fas?

Això és una màxima: verificar. Si no, no és periodisme. Això és fonamental.

Si no, què és? El teu cunyat opinant...

Evidentment. I ahí hi ha un risc molt elevat de desinformació. Verifiquem de moltíssimes maneres, sobretot buscant moltes veus expertes. Consultem molts informes i, amb tot, contrastem informacions d'una banda, d'una altra, diferents aproximacions i, a partir d'ahí, exposem la informació amb tots els detalls possibles perquè l'espectador i l'espectadora traguen la seua pròpia conclusió.

Molt bé, ho explica de categoria. Es nota que és periodista. Et deixem treballar una miqueta, no? Estaria bé la cosa.

Tinc un En context entre mans.

Et deixem que tornes.

Moltes gràcies.

Que vaja bé.

El cas és que estava mirant esta xica i dic: "Ai, és que em sona la cara". Vols dir? Tu no presentaràs informatius?

Sí.

Ja sabia jo.

El mal és que tu a mi també em sones.

Quantes notícies deus haver contat en sis anys de tele?

Moltíssimes, moltíssimes. Moltes de política i moltes de pandèmia. Recorde una que vam donar en directe i que ens va impactar a tots personalment i professionalment, no? Allò de suspendre les falles, la Magdalena i entrar en eixa pandèmia, en eixe forat. Que per sort ja hem eixit.

Clar. A més, això de la pandèmia era una cosa tan surrealista també en algunes coses que, clar, t'afecta també, no? Vosaltres heu d'estar mantenint l'objectivitat en tot moment, però clar, escolta, és que era una cosa tan...

Hi ha coses que et toquen, clar.

Clar, clar.

Escolta, periodista, jugues amb mi a un concurs molt senzill?

Clar, clar que sí, diga'm.

Mira, jo et faré una pregunta i tu m'has de dir, de les tres opcions que te'n donaré, la resposta correcta, sí? Com es diu la secció de notícies en què es conten fets escabrosos?

Successos.

I és correcte, sí, sí, sí! Encara que en societat o cultura... De tant en tant també passen coses... Alguna coseta escabrosa. Sí, no?

Molt bé, molt bé. Vinga, va, anem per la segona. Com s'ha d'ordenar la informació en el cos d'una notícia?

De major a menor rellevància.

Diu de major a menor i és una resposta correcta de nou! A això li diem… la piràmide invertida.

Correcte. Primer, el més important i després anem baixant, baixant.

I si vols ja més detall, anar a coses concretes, més avall, en els paràgrafs de més avall.

Clar, molt bé.

Dos de dos?

Dos de dos. A vore la tercera, com se't dona? Està és per a vore si estàs al dia de l'actualitat, Marta. Quin d'estos titulars creus que és d'una notícia que ha corregut de veritat? Dos són mentida i un és veritat, eh?

Són totes fantàstiques.

Hi ha dos que són incorrectes? I una vertadera.

Efectivament.

La correcta és la de Google Maps.

Les fotos de Google Maps destapen més de 1.200 infidelitats.

Açò que vas pel carrer i veus una foto...

No, però m'encantaria que fora certa, no? Eh que sí? Sí, sí.

Doncs fou una jove que va denunciar els seus pares per haver nascut efectivament als Estats Units va ocórrer. El pitjor és que va guanyar el juí. Per què m'has portat al món?

Per què m'has portat al món, no? M'has fet una desgraciada. Marta, moltes gràcies per jugar amb nosaltres.

A vosaltres per vindre als estudis d'À Punt de Burjassot.

Està guapet açò. Ara, jo vos deixe, que vaig a sentir-me un... Vaig a sentir-me un... Un presentador. Adeu!

I fins ací ha arribat el programa de hui, en què hem fet cinc cèntims de com escriure una notícia. Hem vist com es treballa en la redacció d'un mitjà de comunicació i vos hem posat a prova eixint al carrer. No oblideu contrastar la informació que, sinó, vos prendran el pèl amb notícies falses. Fake news! Ara tocarà que poseu en pràctica el que heu aprés, però si heu arribat fins ací, ja és una... Bona notícia. Fins a la pròxima!