'Gramàtica zero'

El projecte de la Gramàtica zero és una mostra del compromís de la Universitat de València i, en concret, del seu Servei de Política Lingüística, juntament amb les altres universitats públiques valencianes, per oferir a la comunitat universitària tots els instruments al seu abast amb una finalitat doble: millorar la quantitat de l’ús (més docència, recerca, publicacions i documentació) i també la qualitat d’aquest ús: més correcció, adequació i precisió en les comunicacions orals i escrites en la llengua pròpia. Cal remarcar ací que el segon aspecte, el qualitatiu, és sovint un entrebanc per al primer, el de la quantitat. Moltes persones declaren que la inseguretat en l’expressió correcta i precisa fa que es retraguen respecte a una utilització més àmplia i intensa.

L’avantatge de la Gramàtica zero és que, fidel al seu títol, no dóna res per sabut i, per tant, resulta accessible a tothom. De fet, el seu fil conductor són els problemes reals, els més importants i freqüents, dels usuaris. Així, l’obra no s’organitza segons uns criteris gramaticals tècnics i interns, poc coneguts per als no iniciats, que sovint no saben ni on cal cercar un determinat dubte. Ben al contrari, s’estructura d’acord amb les necessitats dels parlants i, sobretot, dels “escrivents”: a partir dels problemes presentats d’una manera clara i amb la mínima terminologia lingüística. I això es comprova des del mateix índex inicial, on no trobarem denominacions especialitzades sinó una relació de frases, presentades com a exemples dels problemes, amb una remissió a la fitxa en què es tracten.

El 2011 la Universitat de València publicava, juntament amb la Universitat Politècnica de València, la Universitat d’Alacant, la Universitat Jaume I i la Universitat Miguel Hernández, la primera edició de la Gramàtica zero, un projecte encoratjat per l’aleshores director del Servei de Política Lingüística, Josep Vicent Boira Maiques. La utilitat de l’obra ha estat confirmada per les diverses reimpressions que se n’han fet i que constitueixen una mostra del compromís de les universitats amb la llengua pròpia i alhora un indicador de l’ús creixent que, sobretot, es constata en la docència, però també en altres àmbits de la universitat. Ara, cinc anys després, havent comprovat que el públic continua demanant-la, hem cregut convenient de fer-ne una segona edició que esmena algunes imprecisions i que ofereix un índex analític més fàcilment consultable.

Pots fer la consulta del manual complet, fent click ací