‘Terres mortes’, de Núria Bendicho

La mort violenta de Joan és l’inici d’aquesta novel·la que descabdella la història d’una nissaga maleïda. Ha sigut un tret per l’esquena en un casalot aïllat on només viu la família. Qui de tots ha pogut ser?

Núria Bendicho es va estrenar en 2021 amb aquesta novel·la gòtica i plena de cruesa sobre una família amb molts secrets, amb una trama que endinsa els lectors i les lectores en un ambient rural, sòrdid i tenebrós. Un llibre en què la família es presenta com una institució opressora on resideix el mal. 

Terres mortes és un relat polifònic que desplega un univers atàvic. Una mare que ix d’un infern per crear-ne un altre. Un pare a qui ja poques coses importen. El fill gran sorrut i rude que tothom tem. Els del mig que malden per trobar el seu lloc encara que siga lluny. La noia encadenada a casa per un embaràs no desitjat. I el xiquet, lluminós i salvatge. Sobre tots ells pesa un origen feréstec, dues morts i un secret. I malgrat tot, en els seus testimonis despunta el brot d’una bondat resistent que prova de sobreviure a la vilesa que tot ho empelta.

Estem davant d’una novel·la coral, composta per tretze veus que es van succeint capítol a capítol. Són les tretze veus de les persones que viuen en aquelles terres perdudes i que conformen la nissaga familiar. Entre aquests personatges, que parlen de manera directa al lector, no només està la persona culpable de l’assassinat, sinó que també està el mort. Així, en un capítol, Bendicho fa que Joan ens parle des de la mort i ens presente un exercici exquisit de realisme màgic. 

Però el personatge que destaca per sobre de la resta és la mare del fill mort. Una dona traumatitzada, que ha viscut una vida travessada per la violència, i al voltant de la qual gira tota la trama. La violència patriarcal i l’opressió de les dones és també un element que subjau en el llibre, personificat en aquest personatge.

Terres mortes és un llibre dur, que camina entre el drama rural i la novel·la policíaca. La trama ens endinsa i ens interroga sobre la naturalesa humana. La història avança a poc a poc fins a destapar el culpable del crim, i demostrar que les aparences no sempre coincideixen amb la realitat. 

No està situada en un lloc geogràfic ni en una època concreta. La nissaga familiar viu enmig de la muntanya, on el poble més proper està a quilòmetres de distància. L’autora construeix un ambient rural fosc i opressiu, en què regna la violència. 

El tema central que travessa tota la història és la mort, quasi com si fora una protagonista més. La novel·la està plena de morts, i totes elles són grotesques i arriben al sadisme, però sempre envoltada d’una aura màgica i captivadora. Bendicho descriu la mort com un acte salvatge i bell al mateix temps. 

Sobre l’autora

Núria Bendicho Giró és llicenciada en Filosofia. En bona part autodidacta, s’ha passat la joventut viatjant i llegint en biblioteques. Terres mortes és la seua estrena en el món literari. 

Va presentar aquesta novel·la al premi Llibres Anagrama i, tot i que no va guanyar, el jurat va recomanar-ne la publicació. Així, des d’aleshores no ha parat de recollir reconeixements, com el de la millor novel·la escrita en català del 2021, segons La Vanguardia, o la categoria de finalista als premis Llibreter, Òmnium i Finestres.