‘Contra la sostenibilitat’, d’Andreu Escrivà

Sinopsi

Un conegut supermercat etiqueta en la seua pàgina web alguns productes amb un requadre verd on es pot llegir: «sostenible». Però, què significa aquest concepte? Vivim immersos en una gran confusió que ens indueix a pensar que si alguna cosa és «sostenible» és perquè, en els millors dels casos, contamina menys i, per tant, «cuida el planeta». Poc més. Sembla que només ens importe aquesta part vendible i bonica que es pot pintar de verd i en què podem dissimular la brutícia i el dolor que engreixen la maquinària del nostre sistema productiu. Però per a construir un projecte de futur col·lectiu, durador i humà, primer hem de deixar ben clar què és el que ens han estat colant per sostenible, sense ser-ho.

En Contra la sostenibilitat, l’ambientòleg i divulgador climàtic valencià Andreu Escrivà qüestiona les veritats afables i assenyala les mentides autocomplaents amb una sèrie de capítols breus i directes per a entendre millor la banalització del concepte. Un llibre bàsic i didàctic per a enfrontar-nos als decorats de cartó pedra quotidians, així com als miratges de l’abundància i de la tecnologia redemptora. Una compilació necessària i urgent d’autoenganys, entrebancs i llocs comuns que ens impedeixen avançar perquè ens roben els debats que hauríem de tindre com a societat per a traçar els plànols d’altres futurs possibles.

Andreu Escrivà ens presenta amb Contra la sostenibilitat, un assaig en què analitza la lluita contra el canvi climàtic i els conceptes que naixen a partir de la crisi climàtica, com greenwashing o sostenibilitat.

El problema del creixement

Segons l’autor, ens hem obsessionat amb la idea d’haver de créixer constantment, quan en realitat, el decreixement no ha de ser un concepte necessàriament negatiu. Escrivà compren perfectament que el decreixement pareix una idea estretament unida a la recessió, però realment, considera que «hem d’abandonar el marc del creixement i treballar en el marc del bon viure o el benestar, sobretot perquè el creixement va associat a més ús de l’energia i materials».

Del que es tracta quan parlem de decreixement és de prescindir d’allò que no ens beneficia, ja que utilitzar menys recursos i menys materials és bo. Perquè aquesta forma de pensar puga estendre’s entre la població, creu que és possible generar propostes de decreixement que generen empatia.

A més, recalca que les classes altes generen una petjada ecològica molt més gran que les baixes, per tant, encara que fem xicotetes accions, es necessita un canvi estructural. Els «sacrificis» han de ser justos i compartits, ningú ha de quedar exempt pel fet de tindre una situació econòmica superior a la de la resta.

En relació amb el creixement, Escrivà també recalca la importància de no tindre el PIB com únic indicador per a mesurar l’estat d’un país. Considera que es tracta d’una «ferramenta absolutament reduccionista que no té res a veure amb el benestar de la ciutadania».

La falsa sostenibilitat

L’ambientòleg es troba amb problemes a l’hora de definir la paraula sostenibilitat i afirma que ha d’experimentar una reinterpretació, que s’ha convertit en «una enganyifa dialèctica tremendament efectiva» que ens fa pensar que anem pel camí correcte, quan realment manté el sistema actual, que és «inherentment insostenible, desigual i perjudicial per a la major part de la gent».

Es tracta d’una paraula molt efectiva amb la qual es pot etiquetar qualsevol producte i fa pensar al consumidor que col·labora amb el planeta. Realment, «quan tot és sostenible, res ho és», per tant, estem davant «d’una gran campanya de publicitat que permet a les grans empreses fer creure que anem pel bon camí per a no canviar les bases del sistema».

Per a Escrivà, una de les mesures que haurien d’implantar-se com més prompte millor i que seria sostenible seria la reducció de la jornada laboral, ja que implicaria una reducció en l’ús de recursos i, al mateix temps, estaria oferint a la ciutadania temps que podrien utilitzar per a altres coses que els feren més feliços. Precisament la falta de temps que vivim en l’actualitat és un dels grans motors de la insostenibilitat, per tant, reduir aquesta falta podria aportar nombrosos beneficis.

Greenwashing

El greenwashing és una pràctica utilitzada per algunes empreses i organitzacions que consisteix a fer afirmacions enganyoses o exagerades sobre el seu compromís amb el medi ambient amb la finalitat de millorar la seua imatge i augmentar les vendes.

Aquestes afirmacions poden estar relacionades amb la producció ecològica, la reducció d’emissions, la protecció de la biodiversitat... No obstant això, en molts casos aquestes afirmacions no tenen proves o han sigut exagerades, cosa que provoca que el públic pense que l’empresa està fent més pel medi ambient del que realment està fent.

Aquest fenomen pot ser perjudicial per als consumidors, ja que poden ser enganyats i prendre decisions de compra basades en informació falsa. També perjudica el medi ambient, ja que les organitzacions que utilitzen el greenwashing poden continuar tenint pràctiques insostenibles. Per aquest motiu, és important que els consumidors investiguen i s’informen sobre les empreses i les seues pràctiques abans de prendre aquest tipus de decisions.

En conclusió, Escrivà parla en aquesta obra sobre economia circular, reciclatge, mobilitat i molts altres temes que formen part del nostre dia a dia amb la intenció de convidar el lector a reflexionar sobre totes les premisses que hem assumit en relació amb el canvi climàtic i que, en alguns casos, no serveixen de res i estan desviant l’atenció d’altres estratègies més importants.