‘Sola’, de Carlota Gürt

Sinopsi:

La Mei, després de naufragar en la feina i immersa en l’apatia matrimonial, s’aboca a escriure instal·lada a la casa del bosc de la seua infantesa, on s’encararà rabiosament a la grisor del seu passat, a un present inoportú i a un futur a la deriva. Aquesta és la crònica d’una rebel·lió. És la història de la seua solitud impenitent narrada en un compte enrere agònic de 185 dies. Però, què és la solitud? Una realitat objectiva o un estat d’ànim? Una benedicció o una condemna? Potser tot alhora. Però una cosa és segura: de la solitud no en sortim indemnes. Escrita en la característica prosa vivíssima i visual de l’autora, Sola és també el seu esperat debut en el gènere de la novel·la.

Carlota Gürt es va estrenar en l’escriptura de novel·les amb Sola, una narració que té com a punt de partida l’obra Solitud, de Víctor Català. La història se centra en Mei, una dona que arriba a la seua casa de la infància, després d’haver sigut acomiadada del seu treball després de vint anys i que té problemes amb la seua parella, amb la intenció d’escriure una novel·la. Encara que la història parla de la soledat, segons l’autora “tampoc és tant una història sobre la soledat, sinó sobre el que ens fa la soledat. La idea que ens acaba transformant, que estar a soles et canvia, que d’una situació de soledat no ixes igual, no ixes indemne. I aquesta novel·la tracta d’això, de com canvia a una persona un cúmul de soledats”.

Mei, arriba a la casa, ara abandonada, amb la intenció de trobar un refugi. No obstant això, sorgeixen records i apareixen nous personatges a la vegada que s’enfronta als problemes esmentats abans. Tot això, juntament amb la narració en primera persona i el detall amb què exposa la psicologia de la protagonista aconsegueix que s’establisquen connexions significatives amb els lectors.

Sobre la soledat

La soledat és una situació emocional en què, qui l’experimenta se sent aïllat i desconnectat de la resta de persones. És important remarcar que la soledat no és sinònim d’estar a soles físicament, sinó que es pot experimentar encara que hi haja moltes persones al voltant.

La soledat pot tindre un impacte significatiu en el benestar i la salut mental, com per exemple:

• Baixa autoestima i pèrdua de confiança. Les persones en situació de soledat poden desenvolupar creences negatives sobre elles mateixes, sentir-se excloses i tindre dificultats per a relacionar-se amb l’entorn.
• Tristesa, ansietat i depressió. La falta d’interaccions socials i de suport emocional pot augmentar el risc de desenvolupar aquest tipus de situacions.
• Empitjorament de la salut física. La soledat pot conduir a malalties de tipus cardiovasculars, immunològiques, problemes de son, estrés...

Hui en dia, la soledat es tracta d’un fenomen àmpliament estés, que no discrimina cap persona. Algunes de les dades que indiquen que es tracta d’un problema significatiu són:

• Segons l’OMS, s’estima que al voltant del 10 i el 20 % de la població mundial pot experimentar soledat crònica.
• Les persones majors són les més susceptibles gràcies a diverses causes, com la pèrdua d’éssers estimats o el deteriorament de la salut.
• Els joves i adolescents també es poden veure afectats. De fet, quasi el 40 % de les persones que estan en situació de soledat no desitjada tenen entre 16 i 34 anys. Això ocorre per diverses raons, com la falta de suport per part d’altres persones, l’excés de treball o la dificultat per a relacionar-se.
• També existeixen grups especialment vulnerables, com els migrants, les persones amb diversitat funcional, els membres de famílies desestructurades o el col·lectiu LGTBIQ+.

Com veiem, aquesta informació remarca que és fonamental que la societat siga conscient del problema per a poder abordar-lo i promoure el suport emocional amb l’objectiu d’aconseguir entorns inclusius en què tot el món es puga sentir connectat i valorat.

Tanmateix, és important saber que la soledat no ha de ser una experiència negativa necessàriament, sinó que també pot ser escollida per la persona amb diverses intencions, com tindre l’oportunitat per a reflexionar o fer activitats que prefereixen dur a terme a soles, de manera que poden gaudir del seu espai i autonomia.