Set títols per a llegir còmic
En l'actualitat, el còmic ha experimentat una notable evolució en la seua posició dins del mercat editorial. Ha passat de ser considerat un gènere exclusivament per a un nínxol de seguidors fins a convertir-se en una forma d'expressió reconeguda i apreciada per un públic més ampli.
En aquesta entrada, et convidem a explorar set títols que et transportaran a llocs extraordinaris i et presentaran originals trames. Des de clàssics atemporals fins a noves i innovadores sèries, descobreix ací la teua pròxima lectura.
Persèpolis, de Marjane Satrapi. Editorial Reservoir Books.
Persèpolis ens explica la revolució islàmica iraniana des de la perspectiva d'una nena que contempla amb estupor el canvi profund que experimenten el seu país i la seua família, mentre ella ha d'aprendre a portar el vel. Intensament personal i profundament polític, el relat autobiogràfic de Marjane Satrapi examina què vol dir créixer en un ambient de guerra i repressió.
Alice Guy, de Catel & Bocquet. Editorial Finestres.
El 1895, a Lió, els germans Lumière inventen el cinematògraf. Un any més tard, a París, Alice Guy filma la seua primera pel·lícula. Té 23 anys. Valenta i independent, testimoni privilegiat del naixement del món modern, Alice Guy és la primera cineasta de la història del seté art. Des de principis del segle XX, a la vegada directora, guionista i productora, la jove transforma l’oficina fotogràfica de Léon Gaumont en una gran empresa de producció cinematogràfica. Quan, el 1901, travessa l’Atlàntic per a conquerir Amèrica, Alice s’imposa creant la seua pròpia empresa i construint els seus estudis. Entre 1897 i 1922, als Buttes-Chaumont a Fort Lee, dirigirà centenars de pel·lícules.
Crònica d’un art en plena eclosió, la vida d’Alice Guy descobreix una heroïna oblidada d’un capítol major de la història del cinema.
El gran buit, de Léa Murawiec. Editorial Finestres.
Manel Naher és una xica que treballa en una xicoteta llibreria. Tanmateix, existeix una altra Manel Naher, una famosa cantant que posa en perill la vida de la nostra protagonista. El món distòpic que escenifica aquest còmic premia l’anomenada presència de les persones, de manera que, si ningú pensa en tu, desapareixes.
Aquesta disputa per existir porta Manel Naher a lluitar per la seua supervivència en una carrera de fons trepidant que té lloc en una ciutat de gratacels immensos i farcida de noms que volen ser recordats. El gran buit és una reflexió punyent sobre la visibilitat a les xarxes socials i el culte a l’ego. Un còmic que apunta amb precisió geomètrica als perills de la dissolució de l’individu en la massa.
Què, de Max. Editorial Finestres.
Què és un viatge iniciàtic fora de norma que reflecteix l’extravagància i les contradiccions del món en què vivim. El protagonista d’aquest còmic és un home prototípic de mitjana edat en plena crisi existencial que, enlloc de fer el Camí de Santiago, es posa en marxa cap a la ciutat de Trapisonda, sempre acompanyat de Titola, la seua veu interior que l’acompanya i amb qui manté un diàleg constant.
El que comença sent un camí farcit d’expectatives, s’acaba convertint en un recorregut pels racons de la sàtira social. El seu rumb el portarà a conéixer personatges insòlits: bruixes de discoteca que el posaran en un atzucac patriarcal, un cavall intèrpret amb aires grandiloqüents, i fins i tot, un murri company de vinyeta a qui res li està bé. Max presenta un teatre gràfic on els personatges prenen la paraula i dialoguen sobre temes d’actualitat com la masculinitat tòxica, els influencers i les contradiccions del capitalisme.
La veu irònica i el traç precís de l’autor fan de Què una obra original que fa una mirada irreverent i grotesca als debats mediàtics actuals.
Intrèpides, de Pénélope Bagieu. Editorial finestres
Estrella del rock o dona barbuda, atleta o xamana, exploradora o treballadora social; lluitant contra vent i marea per fer el que havien de fer, les Intrèpides han traçat el seu camí. Amb un estil amé i un caràcter lúdic que vol apel·lar a tots els públics, Pénélope Bagieu ens lliura trenta retrats de científiques, activistes i actrius que han fet de la necessitat virtut i que han deixat petja en tots els camps de la societat. Publicat originalment en l’edició digital de Le Monde, i més tard recopilat en dos volums independents, Intrèpides arriba una edició integral per a col·leccionistes. Esdevingut un supervendes a França, on només el primer volum ja va fregar els 70.000 exemplars venuts —internacionalment, n’acabarà venent més d’un milió—, aquest recull inclou perfils de figures com Agnòdice, Wu Zetian o Margaret Hamilton. Intrèpides va ser guardonat amb el Premi Eisner a la Millor Obra Internacional el 2019.
Per a públic adolescent:
El còmic també té un gran potencial per a arribar als més joves i fomentar el seu interés per la lectura. En aquesta línia, destaquen dos sagues que han estat entre els primers llocs de les llistes de més venuts enguany: Noceà i Heartstopper.
Noceà, de Ricard Efa. Editorial Mai més
En un futur on l’augment del nivell del mar ha desfigurat Europa, l’oceà tal com el coneixíem ha desaparegut: és el Noceà. La societat, governada per la dictadura neoliberal de Systema, viu submergida sota continus conflictes socials. Arribada a l’adolescència, Atari ha pres una decisió: venjar la seua mare, assassinada per la policia quan ella era xicoteta.
Serà l’inici d’una vida dedicada a la justícia social, però també de l’amistat amb Tika, una altra òrfena revoltada.
Heartstopper, d’Alice Oseman. Editorial Grup 62.
Una novel·la gràfica sobre l’amor entre dos xics que està triomfant arreu del món.
Charlie i Nick van al mateix institut, però̀ no es coneixen... fins que un dia han de seure junts. A partir d’aquest moment es faran amics i, prompte, Charlie es començarà̀ a enamorar de Nick, tot i que sap que no té cap possibilitat... Però̀ l’amor és imprevisible i potser Nick està més interessat en Charlie del que cap dels dos es podria imaginar.
