Saga Blackwater, de Michael McDowell

El febrer de 2024, l’editorial Blackie Books va publicar La riuada i El dic, les dues primeres parts de la saga Blackwater. A partir d’ahí, cada dues setmanes, publicaran les entregues següents.

La saga, sempre envoltada de cert misteri, es presentava com «una saga matriarcal». «Dones poderoses que lluiten pel poder durant generacions. Una atmosfera única per a una lectura addictiva. Un retrat realista amb tocs sobrenaturals. Escriptura magistral i visual en un ambiciós projecte entre el pulp i l’HBO».

Així, ens traslladem a 1919 a la localitat de Perdido, on es desenvoluparà tota la història. Aquest xicotet poble d’Alabama acaba de ser assolit per una catastròfica riuada en què apareix la misteriosa Elinor Dammert. Ningú la coneix ni ha sentit mai parlar d’ella, però la troben dins de l’hotel Osceola perfectament sana i estalvia.

Elinor no té passat, ni documents, ni res que la situe en cap lloc ni en cap moment de la història; a més, pareix un miracle que haja sobreviscut. Malgrat tot el misteri que l’envolta, a poc a poc va fent-se un lloc al poble. Aconsegueix un treball i s’integra en una de les famílies més importants de Perdido: la nissaga dels Caskey.

Els Caskey són els propietaris d’una de les serradores del poble que, a pesar de les seues diferències, es mantenen units. Almenys fins que arriba Elinor, que no emociona Mary Love, la matriarca. A poc a poc, va allunyant-se del seu fill Oscar pel seu compromís amb Elinor, que amb el seu caràcter tan ferm com misteriós, fa que la veja com una enemiga en veure com el seu poder sobre la família pot estar amenaçat.

A partir d’aquesta premisa ens endinsem de ple en els Caskey, que no són la família idíl·lica que presenten a la societat. Les relacions interpersonals entre els membres són complexes i s’entremesclen nombroses emocions, en què sens dubte destaquen l’enveja i la necessitat de poder.

Així, no només t’enganxa la curiositat per saber qui és Elinor Dammert (que ben prompte passarà a ser Elinor Caskey), sinó també com aniran evolucionant les relacions entre els membres de la família. I per a anar descobrint-ho no és necessari esperar massa, ja que en qüestió de pàgines se’ns poden contar anys sencers en què la situació familiar canvia amb morts, naixements, matrimonis, etc.

Tot això sense oblidar-nos de la gran riuada, que ha creat una nova por als habitants de Perdido: que torne a passar. Per això, es planteja la construcció d’un dic, que provoca un gran debat entre la família protagonista. Sembla que tot el món està d’acord a construir-lo però, per què Elinor s’oposa radicalment al que pareix la salvació del poble?

Els anys van passant i tenen lloc nombrosos fets destacables, entre els quals en destaquen dos: l’estrany costum de la família de donar els seus fills a altres membres de la nissaga i la guerra. Començant per la primera i sí, sabem que sona molt estrany, els Caskey van acostumant-se a utilitzar els xiquets de la família com a moneda de canvi entre ells, fins que arriba un punt en què a ningú li resulta estrany.

I, en segon lloc, la guerra, que encara que és un drama per al poble, als Caskey els acaba catapultant fins a una riquesa molt superior a la que tenien abans, que ja era considerable. Però aquesta riquesa no disminuirà una vegada la guerra haja acabat, sinó que continuarà augmentant gràcies als membres de la família que assumiran el control de l’empresa.

Tota aquesta història, a la qual semblava que ja no es podien afegir més drames, està envoltada per un element sobrenatural que passa desapercebut per als personatges, però no per al lector. Elinor (i més tard algun dels seus descendents) tenen una connexió molt particular amb el riu Perdido. Ningú pot navegar ni sobreviure a nadar per eixes aigües, però Elinor pot passar hores nadant i, quan ix, sembla revitalitzada. De fet, tothom envelleix, excepte ella. Quin misteri uneix Elinor amb el riu que va provocar tantes desgràcies al poble?

En conclusió, estem davant de la història d’un poble, però sobretot d’una família que et manté atrapat i que, a més, ofereix la visió de l’època sobre temes com el racisme, l’homosexualitat, la guerra o les classes socials. Una combinació de tots aquests elements fa que acomiadar-te de la família Caskey siga molt més complicat del que imaginaves quan t’endinsares per primera vegada entre les aigües fosques i glaçades del Perdido.

Sobre l’autor

Encara que el nom de Michael McDowell no et resulte familiar, l’autor estatunidenc ha escrit els guions d’obres tan conegudes com Beetlejuice o Malson abans de Nadal. A banda de la seua tasca com a guionista, el seu treball en el món literari va ser elogiat per nombrosos autors de prestigi, com Stephen King, que el va descriure com a «fascinant, aterridor, simplement genial. El millor de tots nosaltres».