'Els parlars valencians', de Vicent Beltran i Carles Segura-Llopes
Sinopsi
A partir dels estudis consolidats i, sobretot, d’un meritori treball de camp amb enquestes dialectològiques a informants de més de 250 localitats de la geografia valenciana, Els parlars valencians descriu, amb rigor i profusió, la riquesa lingüística que presenta la llengua a la Comunitat Valenciana. L’obra s’organitza en quatre parts: la primera mostra una visió general de les característiques dels parlars descrits, mentre que en el segon apartat es classifica i descriu cada una de les varietats estudiades. La tercera està ordenada segons l’estructura tradicional de les monografies dialectals, que inclou la fonètica, la morfosintaxi i el lèxic. Tanca el llibre l’atles lingüístic dels parlars valencians, amb 56 mapes a tot color on queden representades geogràficament les variacions lingüístiques. Els treballs que han donat lloc a aquest llibre han estat mereixedors del Premi IEC de Lexicografia i Onomàstica Joan Coromines 2017.
Els parlars valencians, dels doctors en Filologia Catalana Vicent Beltran i Carles Segura-Llopes, és una obra que estudia i analitza d'una manera senzilla i divulgativa les diferents maneres de parlar dels territoris valencians. L’anàlisi està acompanyada de mapes il·lustratius de la riquesa lingüística del territori que il·lustren de manera molt gràfica les variacions d’algunes paraules.
Els autors, que van començar a anotar paraules abans de conéixer-se, van passar dècades recollint dades de manera paral·lela. Tots dos consideren que “estimen la llengua i els agrada la diversitat lingüística”, motiu pel qual van decidir estudiar Filologia Catalana, fet que va fer que es conegueren quan la van acabar.
Per a escriure el llibre, es va demanar als informants que identificaren i posarem nom a imatges per a no influir en les respostes. Aquests informants van ser persones de més de setanta anys que, si era possible, no havien sigut influenciats per “contaminacions lingüístiques”, tot amb l’objectiu d’identificar el parlar tradicional.
Apte per a tots els públics
Encara que parega una obra dirigida principalment a filòlegs i acadèmics, qualsevol persona interessada en els parlars valencians pot llegir el llibre i extraure’n coneixements. De fet, la part més visual del llibre, els mapes de paraules, van ser la part més compartida i comentada a través de les xarxes socials, ja que permet apreciar amb facilitat la gran diversitat de paraules.
A més, els autors remarquen que una de les respostes habituals en explicar que la seua intenció era estudiar la forma de parlar dels pobles era que parlaven malament. Això, per als autors, es tracta “d’una resposta molt trista que indica un gran prejuí sobre la pròpia forma de parlar”. Per tant, un dels objectius del llibre era que la gent s’adonara “que la seua forma de parlar és igual de bona que qualsevol altra, i que tot i que en situacions formals cal renunciar a algunes coses, hem de valorar el que parlem, cal adequar-se a cada context, però no titlar com a incorrectes les variants dialectals”.
Estructura d’Els parlars valencians
L’obra està dividida en 3 parts:
1. Caracterització general dels parlars valencians
En aquesta part s’hi fa un recorregut sobre l’origen del valencià i, en general, la seua història. A més, es parla sobre el valencià de frontera, l’estàndard i sobre altres llengües. Aquests primers capítols estan pensats per a un públic menys expert.
2. Varietats geogràfiques del valencià
En el segon bloc s’hi aprofundeix un poc més en les varietats i està dividit en cinc apartats. Els autors hi fan un repàs per diverses varietats, concretament sobre el tortosí, el septentrional, el central, el meridional i l’alacantí.
3. Descripció dels parlars valencians
Es tracta de la part més extensa del llibre, que tracta continguts purament filològics, com la fonètica, la morfosintaxi o el lèxic de la llengua, per la qual cosa està dirigit a qui té un interés més acadèmic.
Els autors
Com hem dit, ambdós autors són doctors en Filologia Catalana, professors titulars del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant i membres de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.
Vicent Beltran Calvo ha centrat la seua línia d’investigació i gran part dels seus llibres i articles en la lingüística sincrònica, especialment en dialectologia, encara que també és autor de treballs sobre antroponímia i cultura popular. A banda, és docent de dialectologia, gramàtica històrica, normativa i lingüística.
Carles Segura-Llopes és autor de diversos estudis sobre la variació lingüística, centrats sobretot en la caracterització i l’evolució de la llengua a les comarques valencianes més meridionals. Així mateix, ha realitzat aportacions sobre la semàntica i la sintaxi des de dues perspectives diferents: una de caràcter diacrònic i altra en relació amb l’ensenyament i aprenentatge de la llengua.
