‘Les males dones’, de Marilar Aleixandre

Sinopsi

Rapades, vexades i humiliades. Era el destí que esperava a les recluses d’una de les presons de dones més importants, La Galera (la Corunya), a finals del segle XIX. Empresonades per la misogínia imperant -per voler defensar la seua vida, la seua integritat o decidir sobre el seu cos-, les recluses eren convertides irremeiablement en assassines, en boges: en males dones.

Les males dones conta la història de dones com Sisca, de 15 anys, que treballa des dels 6 per a ajudar a mantindre una família marcada per la mort i la desgràcia, i la de Concepción Arenal, visitadora de la presó, i Juana de Vega, escriptora, que alçaren la veu en favor de qui més les necessitava, de les desemparades, de les oblidades.

Una novel·la per a recuperar la memòria de les excloses. Un llibre sobre la importància de la sororitat, fins i tot en un moment en què aquest concepte era desconegut. Una mirada intensa, però necessària, sobre com la literatura i la cultura es poden convertir en un camí per a garantir esperança a les desesperades.

El 2022, el jurat del Premi Nacional de Narrativa va escollir As malas mulleres com a guanyadora del premi. La victòria de la novel·la d’Aleixandre va aconseguir que, per segon any consecutiu, un llibre en gallec obtinguera aquest guardó, ja que el 2021 ho va fer Virtudes (e misterios), de l’escriptor Xesús Fraga.

De As malas mulleres, el jurat aprecia “l’accent en les desigualtats i la mirada esperançadora: la capacitat de resiliència i emancipació de l’ésser humà, destacant la importància de la sororitat i el compromís amb la resta de persones”. A més, assenyala que “l’obra recupera la memòria d’una manera brillant en diàleg amb la tradició literària. Un cor de veus femenines de diverses classes socials introdueix elements de la poesia popular i la cultura oral”.

Ara, el llibre ha sigut traduït per Sebastià Portell per a l’editorial Bromera, de manera que podem gaudir de la novel·la també en valencià, tant en format físic com digital.

La presó de La Galera

Encara que la presó de La Galera estiguera en un carrer amb el mateix nom, situat en un dels llocs més coneguts de la Corunya, molt poca gent en recordava l’existència. De fet, aquest va ser un dels principals problemes amb els quals es va topar l’autora, ja que la documentació de què podia disposar era escassa. La situació va canviar quan va trobar unes memòries organitzades per Concepción Arenal i Juana de Vega, que també formen part de la història, ja que ambdues van intentar millorar les condicions de vida de les presoneres.

Aleixandre destaca la figura d’aquestes dues dones gràcies a la incansable lluita que van dur a terme. Arenal va denunciar la situació que vivien les presoneres en aquell moment, a més de lluitar pels drets de les dones. Per la seua part, De Vega, educadora i activista, va intentar alfabetitzar les presoneres de La Galera, però va ser expulsada.

Ambdues van creure en la reinserció i en el dret a l’educació de les dones, i intentaren que aconseguiren uns drets dels quals podien gaudir els homes, però no les dones, cosa que les ha convertit, en certa manera, en icones feministes.

L’accés al coneixement de les dones

En el segle XIX, les dones lluitaven contra nombrosos obstacles i limitacions per a accedir a l’educació i al coneixement. Les oportunitats educatives, encara que variaven segons el territori, eren escasses o, fins i tot, inexistents, ja que es considerava que les dones havien de dedicar-se plenament a tasques domèstiques i maternals. Per tant, les barreres no eren només institucionals, sinó també culturals i socials.

Malgrat la situació, algunes dones van aconseguir dedicar-se a tasques com l’escriptura o la ciència, però a més que no en van ser moltes, han sigut silenciades durant tota la història. De fet, en el remot cas de poder publicar un llibre o difondre el seu coneixement, havien de fer-ho amb pseudònims.

El paper de Les males dones

Com veiem, Les males dones exposa una realitat amagada durant anys i, encara que la història combine ficció i realitat, fa una labor de memòria històrica que mostra la realitat a la qual s’enfrontaven les dones de l’època. No podien ser les propietàries dels seus cossos, se les allunyava dels seus fills i, en general, de les seues vides. En eixe moment, s’empresonava persones que assistien avortaments, és a dir, es considerava que una dona que exercia el que hauria de ser un dret bàsic, mereixia estar tancada en una presó amb condicions de vida infrahumanes.

Com escriu Alba López en la revista Núvol: “Les dones ja naixem sentenciades: tenim una curiosa tendència cap a la maldat. Se’ns ha atribuït històricament una perfídia que exigeix ser erradicada”. I és que encara que les coses han canviat molt des de l’època en què s’ambienta Les males dones, encara queda molt de camí per recórrer.