‘L’incendi’, de Daniela Krein

Quan un incendi destrueix la cabana que havien llogat per a passar l’estiu als Alps d’Ammergau, a l’Alta Baviera, Rahel i Peter han de canviar de plans. La telefonada de Ruth, una vella amiga de la mare de Rahel, sembla ben oportuna: necessita que algú li cuide la casa i els animals mentre ella i el seu marit estan fora per un problema de salut. Rahel hi accedeix de seguida, sense consultar-ho a Peter: s’hi estaran tres setmanes, en aquella casa aïllada, durant les quals espera tindre temps de decidir si paga la pena salvar una relació que fa temps que agonitza.

L’autora d’Amor en cas d’emergència i La vall del Mulde ens obri la porta a la intimitat d’una parella en crisi i ens converteix en testimonis d’un incendi sense foc, fet de retrets i silencis, però també d’una secreta esperança de salvació.

Com has llegit, en L’incendi n’hi ha un de veritat, però no és eixe el principal incendi de la novel·la. El verdader incendi és la relació entre Rahel i Peter que, després d’anys junts i dos fills en comú, es troben aïllats enmig del no-res, obligats a parlar, a reconnectar i a decidir si salven la seua relació o no, que fa temps que està en crisi.

La situació amb els fills també és delicada. Selma, la filla, és conflictiva i dependent; per contra, Simon és molt més independent. Encara que viuen a la mateixa casa, es troben molt distanciats els uns dels altres. La relació entre els pares i els fills mostra dues generacions que no s’entenen, tal com es desprén de les seues converses.

La manera en què està estructurat el text (una part per cada setmana que passen a la casa) permet al lector seguir el dia a dia de la parella durant eixes tres setmanes de reflexió. I endinsar-se en la complexitat de la relació (i de les relacions en general), en el seu passat i en el futur, no se sap si junts o per separat.

La història exposa amb claredat com afecta el pas del temps a una relació de parella, per tant, tal com diu Nati Comas en Sonograma, «L’incendi ens fa furgar en les nostres pròpies vides» i ens fa preguntar-nos si l’amor ho pot tot. Daniela Krein aconsegueix endinsar-nos en la complexitat de les relacions i en totes les situacions que sorgeixen durant els anys. I és que la parella protagonista ha anat superant la monotonia que origina la rutina durant molt de temps, però ara es veuen obligats a conversar i, sobretot, a compartir silencis. Seran capaços de reanimar els vincles que els uneixen?

Sobre l’autora

Daniela Krien va nàixer el 1975 a Mecklenburg-Pomerània Occidental.

La seua novel·la sobre la reunificació alemanya, Algun dia ens ho explicarem tot, va guanyar el Junger Literaturpreis de 2013 (Premi Literatura Jove); està traduïda a quinze idiomes i ara ha sigut adaptada a la gran pantalla. Es tracta d’un llibre ambientat a l’estiu de 1990, en una casa de pagés prop de la frontera que s’acaba d’obrir entre les dues Alemanyes.

Aquest és l’escenari d’una història d’amor intensa, amb un impuls primari que lliga l’existència i els esdeveniments de l’època d’una manera inevitable. Maria, que prompte farà dèsset anys, viu amb Johannes, la seua parella, al mas dels pares d’ell. Al mas del costat viu Thorsten Henner, un home de quaranta anys, sol. La gent del poble és suspicaç; saben que està envoltat de tragèdies relacionades amb el seu passat. Però, al mateix temps, és un home amb un carisma que desperta gelosies.