‘Generació sènior’, de Maria Jesús Comellas

Com envellim actualment i com envellíem en el passat? Què esperem de la darrera etapa de la vida? En aquestes i altres preguntes s’endinsa Generació sènior. El llibre mostra, des del punt de vista de les persones grans, com encara continuen els estereotips i anacronismes en les relacions que la societat té amb les persones que actualment van envellint amb un perfil de formació i pràctica professional que les diferencia molt de les persones grans de fa 50 anys. A més, fa una breu mirada, molt sintètica, sobre la valoració de les persones grans en diferents moments de la història per a aportar un marc de referència. El llibre clou amb una reflexió per a recuperar una mirada i un tracte més adient entre generacions amb pautes valoratives, positives i ètiques amb la consideració, especialment, del respecte que mereixen. Finalment, s’hi aporten alguns suggeriments.

Com vam comentar en l’entrada “Vivim en un món edatista?”, les persones majors estan exposades a diversos tipus de discriminació que afecten la seua vida diària i la manera en què són percebudes per la societat. Els estereotips que existeixen sobre aquest col·lectiu empobreixen la seua salut física i mental i, per tant, la seua qualitat de vida.

Precisament d’aquest fenomen en parla Maria Jesús Comellas en Generació sènior, una obra en què, com es comenta en la introducció, «s’ha volgut aportar [...] la mirada d’un sector de la generació sènior: com veu i viu aquesta etapa del cicle vital i les distorsions de la mirada de la societat».

L’autora estableix una imatge sobre la situació actual de la gent gran en què aporta una breu perspectiva històrica i una consideració sobre la configuració de la socialització actual. Una de les primeres qüestions que menciona és el fet que, en la prehistòria, les persones eren considerades grans quan arribaven als trenta anys i ocupaven els llocs més alts en la jerarquia social, ja que es creia que eren les més sàvies i que, fins i tot, estaven relacionades amb esdeveniments divins o sobrenaturals.

Posteriorment, analitza, sempre des d’una perspectiva més propera a la gerontològica que a la mèdica, sobre què vol dir fer-se gran, tant des d’una perspectiva interior com de la visió que la societat té les persones grans.

Els estereotips sobre la gent gran

En el capítol dedicat a aquest tema, es presenten preguntes interessants com, per exemple, si el verdader problema és l’edat o el canvi d’imatge i les arrugues o si les persones grans han de ser «útils». A més, es plantegen reflexions sobre la salut mental, la tecnologia i les xarxes socials, les relacions afectivosexuals...

Si no en parlem, no existeix

Un altre tema del qual parla l’autora és la mort. En aquest cas tracta el dret a tindre una mort digna, de com i on passar el final de la vida. En la nostra cultura, són temes tabú per diverses raons, sobretot per la por que genera, el desconeixement que suposa, la tristesa que aquesta comporta, etc.

Sobre l’autora

Maria Jesús Comellas s’ha dedicat al món de l’educació des de fa seixanta anys i ha passat per totes les etapes educatives. Una de les seues principals tasques ha sigut promoure projectes amb centres educatius i amb professionals de diferents especialitats amb l’objectiu de poder millorar la realitat. A banda de Generació sènior, ha publicat altres títols entre els quals destaquem T’escolto, t’entenc, t’estimo... i per això t’educaré sense sentir-me culpable; Educar no és tan difícil o Cartes a una mestra.