'Els dies bons', d'Aina Fullana

Sinopsi

Aquests dies, són dels bons o dels dolents? La pregunta recorre del començament al final aquesta novel·la, ambientada a l’illa de Mallorca en un passat recent, un passat pròxim que ens parla d’abismes i de llums, d’addiccions, passions i voluntats desfermades.

Gràcies a un joc subtil de veus narratives, que recreen hàbilment la llengua oral i mantenen un ritme ben bé cinematogràfic, coneixem la vida d’en Xavi, des de la seua infantesa a Manacor fins a la seua relació amb la Martina i la filla de tots dos, l’Ariadna. Com un fil imperceptible, lleuger i alhora implacable, la força dels fets els embolcalla en un destí que sembla repetir-se a tota hora.

Amb aquesta novel·la, que transita els baixos fons de Mallorca amb un agosarat punt quinqui —gens habitual en la narrativa actual—, Aina Fullana Llull debuta en la narrativa amb tan sols vint-i-quatre anys i ens ofereix un enlluernador exercici d’estil, que ha merescut el Premi València Alfons el Magnànim de Narrativa.

Sobretot és una obra sobre com les drogues afecten la vida de les persones i trastoquen les seues trajectòries vitals, sense cap excés de dramatisme, però amb una concepció molt intensa de la força del destí.

La primera novel·la d’Aina Fullana ens conta la història d’una família travessada per un drama: la drogoaddicció de Xavier, el pare. Encara que ell siga el que pateix aquesta situació de primera mà, no és l’únic afectat, ja que la seua dona, Martina, i la filla de tots dos, Ariadna, també pateixen a la seua manera.

Tots tres ofereixen la seua perspectiva durant la narració. Cada un explica la seua trajectòria vital i les seues vivències, però sempre estan unides per la història de drogodependència. Aquest factor dona peu a parlar sobre les relacions humanes, especialment les familiars; un dels principals objectius de la novel·la.

Les relacions personals

Fullana pretenia mostrar les complicacions que tenen les relacions humanes, atés que considera que tots estem condicionats pel nostre entorn i els nostres traumes. De fet, va començar a escriure Els dies bons, «per acostar-se i, alhora, allunyar-se d’allò que li va marcar la vida, introduir-se en aquesta història i tot allò que li havia fet mal, li va servir per a deixar-ho arrere i, a més, per a poder fer realitat el seu somni de crear una ficció». A banda, considera que necessitava compartir la seua història per a poder seguir endavant i, a la vegada, necessitava escriure i crear per a viure.

Les situacions de drogodependència

Un altre fet a destacar de la novel·la és la manera en què tracta la drogoaddicció. Quan pensem en una persona drogodependent, és comú que ens vinga al cap la imatge d’un delinqüent que es troba marginat per la societat. En canvi, en Els dies bons, qui pateix aquest problema és un home que té, aparentment, una vida normal.

La vida de la família es veu afectada per la incomunicació, la mentida i la dissimulació. Per un costat, volen fer creure que no passa res en les seues vides, quan realment travessen una situació insostenible. Aquest fet és habitual en la nostra societat, perquè sempre s’intenten amagar les coses dolentes que ens passen, mentre que exposem els moments feliços (o aparentment feliços) que vivim.

A banda d’això, també apareixen reflectides en la novel·la els problemes que es deriven de l’addicció a les drogues, com la falta de comunicació o la pèrdua de confiança per part de l’entorn, que condueix a malentesos, problemes a l’hora d’expressar emocions i necessitats, aïllament social, etc.

Es tracta d’un llibre que plasma d’una manera molt adequada un problema real que està present en moltes persones i a les quals no s'ha oferit l’ajuda necessària, ja que encara queda un llarg camí en tot el relacionat amb la prevenció i la conscienciació dels perills de les drogues.

Si vols trobar més informació sobre Els dies bons i llegir-ne un fragment, pots fer-ho ací: https://bromera.com/publicacions/l-eclectica/8522-els-dies-bons-9788413582115.html