Cinc llibres per a reivindicar la diversitat i el respecte
Aquest 28 de juny s’ha celebrat el Dia Internacional de l’Orgull, una jornada per a lluitar pels drets i la igualtat. No obstant això, aquest dia marcat en el calendari no hauria d’impedir, que durant tot l’any, les persones del col·lectiu se senten recolzades per la resta de la societat i sense que ningú atempte contra la seua integritat.
En aquest sentit, els llibres i la literatura poden ser de gran utilitat per a construir l’imaginari d’un món millor, en què es promoga la inclusió i el respecte a la diversitat. Així, la representació del col·lectiu LGTBI a la literatura contemporània contribueix a la construcció d’una societat més lliure. Perquè un llibre pot convertir-se en un arma contra la LGTBIfòbia.
Per eixe motiu, hui portem cinc recomanacions per a públic de totes les edats.
- Heartstopper 1. Noi coneix noi, d’Alice Oseman (Edicions 62)
Una novel·la gràfica sobre l’amor entre Charlie i Nick, dos joves que van al mateix institut, però no es coneixen… fins que un dia han de seure junts. A partir d’aquest moment es faran amics i, prompte, Charlie es començarà a enamorar de Nick, tot i que sap que no té cap possibilitat... Però l’amor és imprevisible i potser Nick està més interessat en Charlie del que cap dels dos es podria imaginar.
- Frede, Frederica, Frederic i els fils perduts, d’Àfrica Ragel (Animallibres)
Frede no acaba de tindre clar quin és el seu gènere. A vegades se sent xic, a vegades xica i, altres vegades, ni una cosa ni l’altra. Frede no té amics. Els companys de l’escola se’n burlen i es pregunten com han d’acabar el seu nom: Frede-ric o Frede-rica? Però tot canvia amb l’arribada a la classe d’una nena nova, Marta. Tots dos fundaran el «Club dels que tenen pocs amics, però esperen tindre’n molts més». Estem davant una novel·la que tracta de forma delicada el tema de la identitat de gènere en l’àmbit escolar.
- El cap als núvols, de Bernat Cormand (L’altra Tribu)
L’Elies té onze anys i li agrada anar a escola. O, més bé, li agrada anar-hi ara, però altres anys ho ha passat malament i ha hagut d’aguantar mofes i insults d’alguns companys. Aquest curs, però, tot va com una seda: deu ser perquè a l’escola hi ha la Vane, la seua millor amiga i confessora, una xiqueta pigada i alegre que no té por de res. O potser també hi té a veure el Tomàs, un xic que ha arribat a la classe tot just aquest setembre i que, al contrari que l’Elies, és fort i esportista; li té el cor robat.
- No hi havia a València, de Mercè Climent (Sembra Llibres)
Jade i Àlex no s’han vist mai, però mantenen una relació epistolar que va començar amb un «hola» innocent deixat al pupitre que comparteixen, en hores diferents, a l’institut. En les cartes que s’intercanvien, en secret, hi ha confidències, anhels, dubtes, pors, desitjos, promeses… També referències a poemes, cançons, relats, mites i pel·lícules. A través de les paraules, creixerà una amistat —o potser és amor?— que els permetrà explicar-se, desfogar-se i, sobretot, entendre’s. En una societat moltes vegades intolerant i plena de prejudicis no els serà fàcil, però en cada carta descobriran l’alliberament de ser qui realment volen ser.
- Boulder, d’Eva Bataller (Club Editor)
La protagonista de Boulder és una dona atreta per la solitud com per un imant. Es guanya la vida fent de cuinera en un buc —la situació perfecta: una cabina, l’oceà, moltes hores per a encarar el buit i algun port on conéixer dones. Fins que un dia, una d’elles aconsegueix que abandone la mar, accedisca a viure entre quatre parets i s’implique en la gestació assistida i en l’educació d’un fill. Què farà la maternitat amb la dona que va conéixer en un bar de la Patagònia? Què farà ella, un animal engabiat en una casa unifamiliar de Reykjavík?
