‘Argila i calç’, d’Elvira Cambrils

Amina és una dels milers de dones djiboutianes que ha patit en carn pròpia la infibulació femenina: un tipus d’ablació en la qual s’extirpen el clítoris i els llavis majors i menors i es cus la vagina. Per si fora poc, després de l’operació és violada i queda prenyada. Decidida a fugir cap a França, on pensa que les dones tenen els mateixos drets que els homes, inicia un viatge en què travessarà tota Àfrica.

Les vicissituds de la vida la portaran a treballar per a Blanca Miralles, una dona major que necessita ajuda a la llar i que en un primer moment no se sent massa còmoda. A poc a poc, entre les dues sorgirà una relació molt especial.

En Argila i calç, Elvira Cambrils ens transporta, amb una escriptura delicada i poètica, a un món dur i inclement, però d’una bellesa feridora, amb uns personatges que ens quedaran per sempre en la memòria.

Elvira Cambrils ens conta un poc més sobre Argila i calç ací: https://www.youtube.com/watch?v=BDJS8vIpBak

L’escriptora de Pego va rebre el Premi Enric Valor de Novel·la en Valencià 2023 convocat per la Diputació d’Alacant amb aquesta novel·la en què narra la història de dues dones que, encara que tenen orígens molt diferents, estableixen una relació de complicitat, adonant-se que tenen més coses en comú del que pareixia en un primer moment.

Cambrils pretén denunciar la realitat de les dones, tradicionalment relegades a ocupar un espai d’acompanyants i a no tindre veu pròpia. Per això, la novel·la exposa dues realitats, la de Blanca Miralles, una dona gran que no ha tornat a escriure des que va perdre el seu marit i que ara està a soles. D’altra banda, Amina Houdan va fugir de la fam, de la guerra i d’una societat en què les dones no tenen drets, per a intentar trobar una vida més digna. Quan ambdues es troben, a Blanca li «torna el desig de viure i d’escriure», especialment per a donar veu a la dura vida d’Amina i de les dones que han patit com ella. Estem, per tant, davant d’una història de sororitat i complicitat entre dones.

Així, Elvira Cambrils exposa els problemes que han tingut només pel fet de ser dones i, al mateix temps, narra una història de la qual no solem ser conscients: la tragèdia dels migrants, que estan condemnats a una vida de pobresa o a fugir del seu país, cosa que no és sempre possible. A més, la novel·la deixa clara la realitat de les dones migrants, que es troben encara amb més problemes que els homes, sobretot en llocs en què no es reconeixen ni tan sols els drets fonamentals.

El bes de l’aigua

Argila i calç no és la primera novel·la de l’autora de Pego. La novel·la El bes de l’aigua va ser reeditada en 2023, una història publicada originalment fa tretze anys que «continua mantenint tota la seua força i l’interés d’aleshores» (Alonso, 2023).

Maria Sendra veu en Maria Cambrils, la feminista valenciana del primer terç del segle xx, un punt de llum per a escapar de la crisi personal en què es troba. Creu que escriure una novel·la la pot sanar de les múltiples angoixes que l’assetgen, agreujades per una depressió postoperatòria: la fràgil identitat cultural del país, la depredació urbanística i les relacions amoroses. La recerca per a la novel·la la du als esdeveniments d’un poble de la Marina Alta durant la Segona República. «Intente refer el puzle d’una època desmembrada en rancors, odis, amors i enyorances». I, amb els personatges rescatats de l’oblit, construeix un calidoscopi de les inquietuds d’un temps d’il·lusió a pesar de les adversitats. El bes de l’aigua és una novel·la sobre temes globals des de la microhistòria. El feminisme, el poder de les idees, els drets de la natura o l’amor són qüestionats a partir de les vivències d’uns personatges circumscrits al seu temps. «El món canvia, les injustícies perduren».

Mira’m amor

Elvira Cambrils, que té un llarg recorregut com a escriptora, també va ser guardonada amb el Premi Blai de Bellver de Narrativa en 2006 amb Mira’m, Amor, un llibre en què els viatges i la literatura són els components principals.

Una lectora de Carlo Levi que es trasllada amb ferri cap a Èboli, una història d’amor adúlter que rememora en l’actualitat la viscuda entre Ulisses i Calipso, Ulisses mateix recriminant als déus la seua fam de sang humana, o Alexandre Dumas de viatge per Calàbria. Els protagonistes dels relats són homes i dones que naveguen impulsats per la força de l’Amor, una força primigènia que mou l’univers. La bellesa, el desig de coneixement i la compassió els acompanyen.