Vivim en un món edatista?

Potser heu sentit parlar del terme edatisme, però segurament haureu tingut alguna conducta relacionada amb aquesta paraula. Segons les Nacions Unides, es calcula que una de cada dues persones té actituds edatistes. L’edatisme consisteix en la discriminació per raons d’edat, especialment sobre les persones majors de 60 anys. Això inclou l’existència d’estereotips, prejudicis i comportaments pejoratius sobre una persona com a conseqüència de la seua edat.

Encara que les persones joves també es troben amb alguns problemes a causa de la seua joventut, sobretot en l’àmbit laboral, l’edatisme afecta d’una manera molt negativa els nostres majors. Hi ha actituds habituals, com ara associar el fet de ser major a tindre una pitjor salut (i, per tant, infravalorar les seues capacitats físiques i mentals), afirmar que els majors sempre tenen problemes i queixes, considerar que tenen unes creences molt rígides, que són una càrrega per al seu entorn o pensar que aporten poc a la societat...

Això ens mostra que, en la majoria de les ocasions, aquest fenomen es produeix de manera inconscient, però la realitat és que aquestes idees acaben transformant-se en actituds que influeixen en les persones majors i en la manera en la qual ens relacionem amb elles. Açò afecta la seua individualitat i la nostra percepció social, a més, fa que limitem la comprensió de la vellesa a uns estereotips i ignorem la seua heterogeneïtat.També és comú que es manifeste a través de la despersonalització, la deshumanització, la infantilització o, fins i tot, maltractament i negligència sobre les persones majors.

Com que es tracta d’un dels prejudicis socials més normalitzats i sobre els quals no se sol actuar, es perpetuen creences estereotipades sobre l’envelliment que res tenen a veure amb la realitat. Això, provoca que la gent major no dispose de presència als mitjans de comunicació, al món laboral i familiar i a les activitats públiques, cosa que condueix a una situació d’invisibilització i absència d’aquest col·lectiu en la presa de decisions, per tant, podem afirmar que es tracta d’un problema omnipresent. Per desgràcia, molts d’aquests prejudicis es comporten com profecies que s’acaben complint. Per posar un exemple, si considerem que les persones majors han de viure en soledat i han d’acostumar-se, no s’intentarà combatre i se’ls estarà condemnant a eixe sentiment.

Les conductes mencionades també provoquen conseqüències greus sobre el benestar de les persones majors, entre les quals podem trobar les següents:

• Augment del sentiment de rebuig i desconfiança cap a ells mateixos i increment de la seua dependència i altres patologies, com la depressió.
• Risc d’autoexclusió i impossibilitat d’accedir a determinats tractaments a llarg termini.
• Dificultats en l’accés a la informació i a alguns servicis a causa de la transformació tecnològica i la bretxa digital.
• Estrés cardiovascular i pèrdua de la seua independència de manera prematura.

Tot el que s'ha mencionat ha provocat que l’1 d’octubre, l’Assemblea General de les Nacions Unides haja decidit celebrar el Dia Internacional de la Gent Gran, amb la intenció que es complisca la Declaració Universal de Drets Humans. Aquesta estipula que “totes les persones tenen dret a un nivell de vida adequat per a la salut i el benestar propi i de la seua família”. A més, pretenen que aquesta jornada represente una oportunitat per a conscienciar la societat sobre els problemes i els desafiaments que es troba la gent gran, promoure que la gent s’involucre al desenvolupament d’una societat que no discrimine per raons d’edat i fomentar accions que ens facen reflexionar sobre la manera de tractar a aquest col·lectiu. Precisament per aquesta raó, les notícies d’À Punt van decidir apropar-se a la vida de les persones majors en el següent reportatge: Ens acostem a la vida de les persones majors.

Com hem pogut veure, l’edatisme es tracta d’un problema greu que cal combatre i, per això, hem considerat algunes possibles solucions:

• Revisar el llenguatge i el to que utilitzem quan parlem amb elles (i sobre elles).
• Educar a la població per fomentar el respecte i l'empatia amb les seues preferències i dificultats.
• Comprendre l’envelliment com una altra etapa de la vida i no com un període en el qual la gent ja no té res a aportar. Les persones majors han de ser incloses en la presa de decisions, sobretot en aquelles en les quals estan implicades.
• Realitzar campanyes que donen a entendre els problemes i la discriminació que poden sofrir els majors per motivar una inclusió social real.
• Aconseguir espais més accessibles per a les persones majors i augmentar la seua formació en diversos aspectes per reforçar la seua comprensió.
• Exposar la discriminació que sofreixen els majors en l’entorn laboral i contrarestar els conceptes estereotipats relacionats amb la vellesa, ja que els canvis físics i mentals que es produeixen han de tractar-se amb respecte.

Per concloure, és important destacar que una de les coses més preocupants d’aquest fenomen és que, en moltes ocasions, deixem de ser conscients que les persones majors que tenim davant tenen necessitats reals que hem de respectar i que es poden solucionar a poc a poc amb xicotets canvis, sempre amb l’objectiu final de fer desaparéixer tota classe de discriminacions.