La Magdalena, una tradició ben arrelada

En l’entrada anterior parlàvem de les Falles i la seua rellevància a la província de València i, ara, és el torn de la Magdalena, una altra de les tradicions més reconegudes de la Comunitat Valenciana.

Les festes de la Magdalena se celebren a Castelló a partir del tercer dissabte de Quaresma (cosa que provoca que cada any comencen en una data diferent) i tenen una duració de nou dies. Enguany, la Magdalena ha començat l’11 de març amb el tradicional Pregó i acabarà el dia 19 a l’Ajuntament de Castelló, on les reines de les festes criden “Magdalena!” i el públic contesta des del carrer “Vítol!”, crit que simbolitza la fi de les festes i l’inici dels preparatius de les de l’any següent.

Com a dada curiosa, és interessant saber que aquesta tradició té un component diferenciador respecte d’altres festes, ja que no se celebra en honor al seu patró, sinó que commemoren els orígens de la ciutat. Per a explicar els inicis de la Magdalena hem de remuntar-nos al segle XII, encara que les festes tal com les coneixem en l’actualitat van començar el 1945, moment en què l’Ajuntament de Castelló va decidir revitalitzar les festes i es van crear 12 comissions amb les seues respectives gaiates.

No obstant això, l’origen de la tradició es remunta al trasllat del poblat del Castell Vell, al turó de la Magdalena, a la plana litoral, on es troba la ciutat en l’actualitat. Segons conta la llegenda, la nit del tercer dissabte de Quaresma, els habitants del Castell de Fadrell havien de traslladar-se a la ciutat a la plana, que havia sigut alliberada recentment. Les gaiates van nàixer a partir d’aquest viatge, en què els residents del castell van passar la nit a la muntanya, motiu pel qual van haver de penjar fanals dels seus gaiatos.

Les gaiates, que són els monuments de llum protagonistes de la Magdalena, recorden a aquests fanals; per tant, és aquest camí el que es rememora cada any durant la Romeria de les Canyes, un acte en què milers de persones amb canyes decorades amb cintes verdes, acudeixen a l’ermita dedicada a Santa Maria de la Magdalena, a aproximadament 8 kilòmetres de Castelló. Aquest recorregut comença a les huit del matí i finalitza amb el retorn a la ciutat, on se celebra la processó de les gaiates, un dels moments més cridaners de les festes, en què les comissions festeres formen una serp de llum que il·lumina la nit castellonenca. Una vegada el recorregut finalitza, les gaiates s’instal·len en diverses places de Castelló durant tota la setmana de festes.

Uns altres actes destacats són l’ofrena floral a la Mare de Déu de Lledó, en la qual els membres de les comissions li porten flors engalanats amb els vestits tradicionals, i l’Enfarolà del Fadrí, una activitat en què s’il·lumina el campanar de la Plaça Major amb focs artificials.

A conseqüència de la rellevància de la Magdalena, la festa va ser declarada d’Interés Turístic Internacional. A més, el Festival Internacional de Bandes, un dels actes més destacats, atorga reconeixement internacional a la ciutat.

Les festes d’enguany són encara més especial de l’habitual per als castellonencs i les castellonenques, ja que són les primeres que se celebren sense restriccions després de la pandèmia de Covid-19. Per tant, en aquesta ocasió es podran gaudir amb normalitat i la ciutat es podrà omplir d’activitats multitudinàries. Durant els dies de festa, a la ciutat hi haurà concerts, activitats teatrals, mostres de gastronomia local, etc. Entre totes les activitats destaquen les mascletades, que es fan tots els dies, uns espectacles pirotècnics entre els quals es troba el Concurs de Mascletades Ciutat de Castelló, un dels esdeveniments més reconeguts de la Magdalena.