La LOMLOE, la nova llei de educació
Què són els Objectius de Desenvolupament Sostenible?
Els ODS o Objectius de Desenvolupament Sostenible són 17 reptes que busquen tindre cura del planeta, la fi de la pobresa i les desigualtats i assegurar condicions de pau i prosperitat entre la població mundial. L’Organització de les Nacions Unides va proposar aquesta iniciativa, que fou ratificada per 170 països de tot el món i que comporta un pla de treball durant quinze anys per a aconseguir acomplir-los. Els 17 ODS són:
1. Fi de la pobresa
2. Fam zero
3. Salut i benestar
4. Educació de qualitat
5. Igualtat de gènere
6. Aigua neta i sanejament
7. Energia assequible i no contaminada
8. Treball decent i creixement econòmic
9. Infraestructures resilients, promoció de la industrialització sostenible i foment de la innovació
10. Reducció de les desigualtats
11. Ciutats i comunitats sostenibles
12. Producció i consum responsable
13. Acció pel clima
14. Vida submarina
15. Vida d’ecosistemes terrestres
16. Pau, justícia i institucions sòlides
17. Aliances per a aconseguir objectius
Com hem anat veient, molts d’aquests ODS es poden treballar conjuntament amb les huit competències que designa la LOMLOE i que són:
1. Comunicació lingüística
2. Plurilingüe
3. Matemàtica, ciència, tecnologia i enginyeria (STEM)
4. Digital
5. Personal, social i d’aprendre a aprendre
6. Ciutadana
7. Emprenedora
8. Consciència i expressió culturals
ODS 4: Garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d'aprenentatge durant tota la vida a tots
Zahira, Jackson, Carlos y Samuel són els protagonistes de Camí a l’escola, una pel·lícula documental francesa de 2013. En ella, el director Pascal Plisson narra les històries paral·leles de 4 nens d’arreu del món per als quals anar a l’escola és un autèntic viatge. El desig d’accedir al coneixement i de tindre millors condicions de vida que els seus pares els proporciona el coratge, per exemple, per caminar tots els dies 15 kms. per la sabana i evitar animals salvatges com fa Jackson acompanyat de la seua germana menuda, a Kenia. Carles d’11 anys, travessa les planures patagòniques a cavall durant 18 km per arribar a una xicoteta escolar rural. La marroquina, Zahira, camina més de 4 hores per tornar al seu internat totes les setmanes. I Samuel, qui ha perdut la mobilitat en braços i cames, acudix a escola, en una cadira de rodes espentada pels seus germans durant més d’una hora per les accidentades carreteres índies.
El documental posa de manifest la força de voluntat de xiquets i xiquetes que en condicions adverses fan allò humanament possible per accedir a l’educació. Conscients que es la forma d’accedir a una vida millor i garantir-se un futur.
I és que com be sabràs, l'educació és la base per a millorar la nostra vida i el desenvolupament sostenible. A més de millorar la qualitat de vida de les persones, l'accés a l'educació inclusiva i equitativa pot ajudar proveir a la població local de les eines necessàries per a desenvolupar solucions innovadores als problemes més grans del món. L’educació universal no sols aconsegueix la millora personal de les persones que hi accedeixen, també comporta millores col·lectives en formar eixe capital humà que haurà de conformar la societat del futur.
Però no tots poden accedir a l’educació. Ni caminant 4 hores com les xicotetes heroïnes de Camí a l’escola. En l'actualitat, més de 265 milions de xiquets i xiquetes no estan escolaritzats i el 22% d'aquests estan en edat d'assistir a l'escola primària. Així mateix, molts dels xiquets que assisteixen a l'escola no arriben a adquirir els coneixements bàsics de lectura i aritmètica per falta de recursos de les escoles. En l'última dècada, s'han produït importants avanços en relació amb la millora del seu accés a tots els nivells i amb l'augment en les taxes d'escolarització, sobretot, en el cas de les dones i les xiquetes. També s'ha millorat en gran manera el nivell mínim d'alfabetització. Però si el nostre horitzó és l’accés universal a l’educació de qualitat, és necessari redoblar els esforços per a aconseguir majors avanços. Per exemple, el món ha aconseguit la igualtat entre xiquets i xiquetes en l'educació primària, però esta realitat esperançadora no es trasllada, en molts països, a la resta de nivells educatius.
Molt sovint, les raons de la falta d'una educació de qualitat són l'escassetat de professors capacitats i les males condicions de les escoles de moltes zones del món i les qüestions d'equitat relacionades amb les oportunitats que tenen xiquets i xiquetes de zones rurals. Perquè es brinde educació de qualitat als xiquets de famílies empobrides, es necessari que els estats implementen polítiques públiques d’educació, invertint en beques, tallers de formació per a docents, construcció d’escoles i blindant l’educació universal de la població independentment del gènere i la classe social.
