De llibre a pel·lícula: les adaptacions cinematogràfiques

Els directors i els guionistes han trobat en les pàgines dels llibres una història interessant a adaptar en el seté art. En aquesta entrada no tractarem l’etern debat de «si el llibre és millor que la pel·lícula», però mirarem de comprendre com es du a terme el procés d’adaptació i quins són els principals èxits literaris de la nostra llengua que s’han traslladat a la pantalla gran.

Selecció del material

El procés d’adaptació comença amb l’elecció acurada de l’obra literària que es vol traslladar al cinema. Els productors i els directors busquen històries que tinguen un atractiu comercial, una base de seguidors sòlida o una narrativa que es puga adaptar correctament per a visualitzar-la. Sovint, els llibres més reeixits o els clàssics literaris es converteixen en opcions populars per a les adaptacions, perquè ja tenen una audiència i un material provat.

El guió: transformació

Una vegada seleccionada l’obra, el pas següent és l’elaboració del guió cinematogràfic. Ací es presenta un dels reptes més importants: la necessitat d’adaptar i condensar els centenars de pàgines d’alguns llibres als temps cinematogràfics. Els guionistes han de prendre decisions difícils sobre quins personatges, escenes i trames cal incloure-hi, i què hauran de deixar fora. La fidelitat a la novel·la original és una preocupació constant, però sovint és necessari fer canvis perquè la història funcione en el gènere cinematogràfic.

Direcció: una interpretació visual

En aquesta fase entra en joc la figura del director o directora del film, responsable de representar en la pantalla el guió elaborat. A vegades, el guionista i el director són la mateixa persona, llavors es poden arribar a fusionar els processos. És en aquesta fase que el seté art pot arribar també a deixar una empremta en el públic espectador.

El director té un paper crucial en l’adaptació, ja que és el responsable de donar vida a la visió del guió en la pantalla. En aquest punt la creativitat i l’estil de la direcció poden deixar una marca única en la pel·lícula. L’elecció de l’elenc adequat també és essencial per a transmetre l’essència dels personatges literaris, i també perquè els actors i les actrius aporten el seu talent interpretatiu a la narrativa.

Adaptacions d’històries en la nostra llengua

El pas de la literatura al llenguatge audiovisual està establit en la societat com una evolució natural, ja que tots i totes coneixem grans èxits cinematogràfics que han nascut d’un best-seller a Hollywood. Pensem en La milla verda, Mystic river, El padrí o Trainspotting, i també en exitoses sagues de novel·la fantàstica com El senyor dels anells o Harry Potter.

Així, des de fa dècades hem vist el salt a la gran pantalla de grans obres literàries en català. Com a mostra, et presentem tres títols que no et pots perdre. I recorda, per a gaudir de la pel·lícula i entendre com s’ha adaptat, moltes vegades cal capbussar-se abans en les pàgines del llibre original.

• El perquè de tot plegat (1995)

El perquè de tot plegat és una pel·lícula catalana dirigida per Ventura Pons l’any 1995 a Barcelona, l’adaptació cinematogràfica del recull de relats homònim de Quim Monzó. Estem davant d’un film minimalista que tracta de la conducta humana en quinze històries diferents.

L’obra original de Monzó es un conjunt de trenta relats que es complementen els uns als altres i formen un tot que ens mostra amb precisió l’eterna incertesa humana. En El perquè de tot plegat els recursos sintètics de l’escriptor arriben al màxim de puresa: aparentment simples i esquemàtics, són una exhibició enèrgica de mestria.

La pel·lícula va ser nominada l’any 1996 en la gala dels Premis Goya a millor guió adaptat, tot i que al final no va aconseguir el premi.

• Pa negre (2010)

Possiblement, una de les adaptacions cinematogràfiques que més èxit ha tingut. Inspirat en la novel·la d’Emili Teixidor publicada l’any 2003, aquest llargmetratge va ser molt aclamat per la crítica i el 2011 va estar nominat a catorze Premis Goya, dels quals va guanyar-ne nou (incloent-hi millor pel·lícula, millor direcció, millor actriu i millor guió adaptat).

La novel·la, publicada per Edicions 62, se situa a mig camí entre la memòria i la ficció, en una mescla de gèneres. Pa negre narra la vida d’Andreu, un xiquet de la Plana de Vic, en els anys més crus de la postguerra. Son pare, home de ferms ideals republicans, ha sigut empresonat per roig, i sa mare, que ara treballa en una fàbrica, el confia a uns parents que són llauradors. El temps que Andreu passarà a la masia serà el de la descoberta del món dels adults i la iniciació al sexe; un temps d’amistats valentes, de contes a la vora del foc, de jocs a l’aire lliure, de fer barraques a les branques dels arbres, de farinetes de dacsa, de pa amb vi i sucre, de pa negre.

• Gràcies per la propina (1997)

Gràcies per la propina és una pel·lícula de comèdia dramàtica en llengua catalana dirigida pel director Francesc Bellmunt i estrenada el novembre de 1997. Es tracta d’una adaptació al cinema del llibre homònim de l’escriptor valencià Ferran Torrent, que també en va escriure el guió juntament amb el director.

La novel·la, publicada per Bromera, relata la història d’una peculiar família llibertària en què dos oncles aparentment solters fan de pare i mare. Una escola repressora, una Església i unes forces de l’ordre omnipresents, uns bordells plàcids i uns cafés ben càlids són alguns dels escenaris i dels personatges d’aquesta obra de Torrent. De fet, ens trobem davant dels records d’infantesa i de joventut d’un tal Ferran Torres en la proteica i felliniana València dels anys seixanta, una ciutat on quasi tot és possible. Aquesta història, plena d’humor, tendresa i seducció, obtingué el Premi Sant Jordi 1994.