La llengua i la nostra identitat cultural
Segons el Diccionari Normatiu Valencià, la cultura és el “conjunt de tradicions, de costums o de formes de vida d’un poble, d’una societat o de tota la humanitat”. D’altra banda, una llengua és el “sistema de signes propi d’una comunitat, que serveix bàsicament per a la comunicació”. Amb aquestes dues definicions podem adonar-nos que hi ha una relació entre ambdues, ja que totes dos tenen relació amb la manera de comportar-se d’una societat i, fins i tot, podem considerar que la llengua es troba dins de la cultura d’una comunitat.
Si parles més d’una llengua, t’hauràs adonat que també has integrat una nova manera de pensar i de percebre el món, és a dir, has aprés mitjançant el llenguatge, com tradicions, valors, normes socials, etc. Això ocorre perquè cada paraula sorgeix de la relació d’una persona amb el seu entorn, per tant, l’aprenentatge cultural actua com una mena de “pont” entre dues llengües i, al mateix temps, entre dues maneres de viure i pensar. Aprendre una llengua no implica només estudi, sinó que es tracta d’una activitat social, ja que quan integres la cultura de l’altra persona, entens millor el seu idioma.
Quan aprenem un idioma, aspectes com el vocabulari o la gramàtica són essencials, però per a comprendre realment una persona que no parla la mateixa llengua, hem de conéixer el context cultural, les tradicions i la història del seu lloc de provinença. Evidentment, la manera més eficaç per a immergir-se en una cultura diferent és traslladar-se a eixe lloc, però moltes vegades no és possible. No obstant això, no et preocupes, pots descobrir aspectes molt importants sense necessitat de fer una mudança.
Incloure diversos aspectes culturals en una classe d’idiomes no és una tasca senzilla perquè en els plans d’estudi apareixen molt marcades les habilitats de comprensió i expressió i, encara que també sol aparéixer un component cultural, és habitual que no estiga relacionat amb les altres disciplines. Com que l’estudiantat no pot establir una connexió entre tots els aspectes, rep informació descontextualitzada que no acaba de comprendre correctament. A més, per a integrar la cultura en l’ensenyament, en lloc de començar amb aspectes molt densos com l’economia o la història, pot ser recomanable ensenyar, en primer lloc, coses més rutinàries com la gastronomia, els horaris, els costums... D’aquesta manera, l’alumnat pot entendre altres realitats i identitats que desconeixia.
També és important destacar que és rellevant la cultura de la persona que està aprenent la llengua, ja que un individu està acostumat a parlar sobre uns temes, a fer-ho d’una determinada manera i a unes circumstàncies concretes, atés que idioma i cultura s’han desenvolupat alhora. És per això que la capacitat de comunicar-se amb altres persones no només té relació amb conéixer la gramàtica i el vocabulari, sinó que entendre les seues creences, comportaments i patrons pot constituir la base d’un aprenentatge més complet i efectiu.
Com hem vist, la cultura constitueix la base de la comunicació, per tant, si s’ensenya una llengua sense mostrar aspectes culturals, l'alumnat integra símbols inconnexos als quals poden donar significats erronis o, fins i tot, no ser capaços de donar un sentit. La llengua no existeix sense context, funciona al voltant d’elements que són acceptats per una comunitat i que són compartits pels que l'integren.
En conclusió, per a aprendre una llengua és necessari aprendre a pensar com els seus parlants i entendre les seues necessitats, interessos i tota mena de components culturals que tenen rellevància en les seues vides. No fer-ho pot portar a malentesos o problemes de comunicació, inclús pot mostrar cert desinterés per l’altra persona. A més, comprendre nous aspectes sobre altres cultures és molt interessant i sol ser atractiu per als estudiants, ja que estan acostumats a rebre lliçons sobre qüestions més denses. En definitiva, sigues curiós o curiosa i informa't, pregunta a parlants nadius i mai deixes d’interessar-te per altres formes de vida!
