Coneixes l’origen de les Falles?

Com vam parlar en l’entrada «La llengua i la nostra identitat cultural», quan aprenem un idioma, dominar el vocabulari i la gramàtica són essencials, però per a comprendre’l millor, hem de conéixer el context cultural, les tradicions i la història que l’envolta. Per aquesta raó, volem parlar sobre les Falles, una de les tradicions més conegudes de la Comunitat Valenciana.

De l’1 al 19 de març, les Falles envaeixen els nostres carrers, que s’omplin de música, festa, pólvora i tradició, tot i que la majoria d’actes es concentren l’última setmana, entre el 15 i el 19 de març. De fet, el dia 15 té lloc l’anomenada plantà, que dona inici a la setmana gran de Falles. Eixe dia de nit, totes les falles han d’estar plantades perquè el jurat haurà de valorar els més de 750 monuments per a poder entregar tots els premis el dia 17 de matí. A partir de la vesprada del 17 i fins a la nit del dia 18, té lloc l’ofrena de flors, un passacarrer en què desfilen tots els fallers i les falleres fins a la plaça de la Mare de Déu per a entregar rams de flors que decoraran el mantó de la Mare de Déu dels Desemparats, la patrona de València.

La fi d’aquestes festes arriba la nit del 19 de març amb la cremà de totes les falles, moment en què tots els monuments acaben reduïts a cendres. Aquest és un dels actes que més crida l’atenció dels turistes, ja que els impressiona que monuments que han suposat grans inversions econòmiques i que són el resultat de l’intens treball dels artistes fallers, acaben cremant-se en actes multitudinaris.

Precisament per aquest esdeveniment, és habitual que els turistes es pregunten quin és l’origen de les Falles. Encara que hi ha diverses teories, una de les més esteses diu que, antigament, els fusters cremaven andròmines velles a les portes dels tallers durant la nit de Sant Josep, el 19 de març, per a celebrar la fi de l’hivern. Amb el pas del temps, es va afegir una figura humana vestida, la qual cosa va donar lloc a l’aparició del primer ninot. El 1901, l’Ajuntament de València va concedir el primer premi a un monument faller, cosa que va obrir el camí a crear unes falles més artístiques. D’aquesta manera, les falles van anar professionalitzant-se fins que els i les artistes van començar a dedicar-se plenament a aquest ofici.

Una altra teoria considera que en molts llocs d’Europa, Àsia i Àfrica se celebraven els equinoccis i solsticis encenent fogueres. L’església va voler eliminar aquestes tradicions heretades durant generacions, però, com que no ho va aconseguir, va optar per absorbir-les i dedicar-les als sants, cosa que va derivar en la relació de les Falles amb Sant Josep i de les Fogueres amb Sant Joan.

Cap d’aquestes teories sembla convéncer els historiadors, encara que el més probable és que les Falles sorgiren com una combinació de totes elles, ja que podria ser una evolució dels focs de primavera, que es van unir amb el costum de llançar ninots al foc com a símbol de protesta i crítica, fet que va donar lloc al component satíric de les Falles que s’estén fins als nostres dies.

Siga com siga, gràcies al fet que la tradició s’ha mantingut durant generacions, la UNESCO va reconéixer les Falles com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat amb la intenció de donar visibilitat i conscienciar sobre la importància de les tradicions, ja que els elements immaterials també formen part de la nostra cultura.