Carme Miquel: mestra i escriptora de somriure compromés
Carme Miquel i Diego (Nucia, 1944) va conrear al llarg de la seua vida un camí com a mestra i escriptora que la va convertir en una figura molt important en la història, la cultura i l’educació valenciana.
Va ser una militant referent i decidida en l’àmbit de la llengua i el territori, dues lluites que va vincular a les aules. De fet, va ser una de les majors defensores de l’ensenyament en valencià. Així mateix, va estar fortament vinculada al moviment de renovació pedagògica i va ser impulsora d'entitats cíviques com la Federació Escola Valenciana, la qual va presidir des de 1990 fins a 1994.
Carme Miquel va ser una de les cofundadores, en 1964, de la Secció de Pedagogia de Lo Rat Penat, juntament amb altres mestres reconeguts com Ferran Zurriaga, Adela Costa, Pilar Calatayud, Mercé Viana, Roser Santolària o Teresa Pitxer. També va ser membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua des de 2006 i fins a la seua mort.
En els darrers anys, també va destacar el seu treball i compromís en l’àmbit de l’ecologisme. En aquesta línia, cal destacar la publicació de Mataren el verd, una crònica novel·lada de la lluita del veïnat de la Punta de València per defensar les seues cases contra l’especulació urbanística.
Dins d’aquesta temàtica, l’autora també va escriure L’amenaça de les grues, una novel·la de gran actualitat, compromesa amb el medi ambient i que palesa que el perill principal que amenaça el nostre territori prové de l’ambició desmesurada lligada al ciment.
En la seua vessant literària, va publicar més d’una trentena de novel·les i llibres de narrativa infantil i juvenil. També va publicar més de 1.500 articles en revistes pedagògiques o publicacions diàries sobre la llengua, l’ensenyament i el medi ambient.
Al llarg de la seua vida va ser guardonada amb diversos premis, com el de Novel·la Ciutat d’Alzira per Aigua en cistella (Bromera, 1998) o el de la Crítica dels Escriptors Valencians, en reconeixement a la seua trajectòria (2016). Entre les seues obres destaquen Un estiu a la Marina Alta, Uns papers en una capsa, La mel i la fel, A cau d’orella, Murmuris i crits, L’amenaça de les grues, La tortuga Caterina i la col·lecció «Els contes de Marc».
Per tot això i molt més, Escola Valenciana li ha dedicat les Trobades 2023 amb el lema «Recuperem el Verd» i, en col·laboració amb l’editorial Bromera, també l’any 2023.
Exposició MuVIM
El Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM) acull fins al 4 de febrer l’exposició “Carme Miquel: homenatge a una mestra compromesa”. Una mostra que repassa la vida de la mestra, escriptora i activista Carme Miquel i Diego, al mateix temps que recorre els últims 75 anys de l’educació al nostre territori.
Aquesta exposició ha sigut fruit de la col·laboració del MuVIM i Escola Valenciana, la qual ha posat a disposició dels centres escolars el material didàctic adaptat a tots els nivells educatius per a treballar la figura de Carme Miquel a les aules. D’aquesta manera, al llarg del recorregut de la mostra, hi ha codis QR en què es poden trobar aquestes seqüències didàctiques preparades per a Infantil, Primària, ESO, Batxillerat i Formació Professional.
Tres títols per a apropar-se a la figura de Carme Miquel
Resumir la trajectòria d’una figura com Carme Miquel només en tres llibres és un propòsit ambiciós que no perseguim amb aquesta entrada. Malgrat això, volem destacar tres títols de l’autora per qui tinga interés d’apropar-se a la seua obra literària.
1. Benilluna
La novel·la póstuma de l’autora ens porta una vegada més al seu món literari, caracteritzat sobretot pel protagonisme femení, però també per un vocabulari ric i profund i pel compromís social i humanista.
Així, l’obra, que segueix l’estela de les grans novel·les de Carme Miquel, com ara Aigua en cistella, ens acosta una història personal i íntima amb reflexions sobre temes que retrata com a rerefons, com el peronisme o la dictadura de Videla.
L’obra ens explica la història de Rosanna, a qui la iaia, abans de morir, deixa unes memòries en què revela el seu secret més ben guardat: quan va deixar Benilluna, es va casar amb el seu marit argentí i va emigrar a Amèrica, ja estava embarassada del seu primer amor, de qui no diu el nom. Per això, Rosanna torna a Benilluna, on es retrobarà amb els seus orígens i des d’on reconstruirà la trajectòria vital de la iaia, marcada pel teló de fons de l’ascensió del peronisme i de la irrupció, després, de la terrible dictadura de Videla. Però, sobretot, reconeixerà la valentia d’una dona que va haver de madurar a la força i que va poder fer front als entrebancs per a salvaguardar el benestar propi i el dels fills.
2. A cau d’orella
En aquest títol Carme Miquel explica a la seua filla Roser i a la joventut del nostre país, fragments importants de la història més recent. També les incògnites i, sobretot, les esperances del món que ens envolta. Els diferents capítols que fan referència al nostre passat més recent i altres com «Mapes i guerres» , «Ser dona» o «Violència i violències», ens resultaran una lectura àgil i significativa alhora, i alimentaran les nostres conviccions cíviques i ètiques.
3. Aigua en cistella
Uns desconeguts irrompen en el tranquil retir d’Isabel amb la intenció de descobrir l’experiència vital d’aquesta dona a qui localitzen, encuriosits, seguint el rastre d’uns antics papers que deixà escrits un oncle seu, enamorat d’ella en silenci des que era jove. Aquests textos són el contrapunt a la narració d’Isabel, i ens ajuden a descobrir la senzillesa i la sensibilitat d’un personatge que, a més de treballar de criada, ha de saber encaixar les proposicions de l’amo. Tot i fer tots els possibles per mantindre la integritat, la fugida a Barcelona i l’exili a Montpeller acceleren els esdeveniments cap a un final en què l’amor i el desamor seran els protagonistes.
En aquesta obra la protagonista ens transmet, amb un llenguatge ple de matisos i de tendresa, la mirada càlida d’una València cridanera i alhora plena de grans silencis en temps de postguerra. Tot plegat, un conjunt de sensacions suaus i profundes com el perfum de la flor del gessamí.
