Carme Miquel i Joan Francesc Mira, guardonats per la Generalitat Valenciana
Com tots els 9 d’octubre, la Generalitat fa entrega de diverses distincions, entre les quals trobem la distinció al mèrit científic, a l’empresarial i social o per accions a favor de la igualtat i per una societat inclusiva. Aquests reconeixements es confien a persones o entitats que, d’alguna manera, estan vinculades a la ciutat de València i que han contribuït al benestar de la ciutadania o que han donat a conéixer el nostre territori.
Enguany, entre els guardonats trobem la coreògrafa Rosángeles Valls; l’intendent de l’orquestra de València i antic subdirector de música del Palau de la Música, Ramón Almazán; els escriptors Joan Francesc Mira i Carme Miquel; l’Associació Valenciana d’Ajuda a la Paràlisi Cerebral (AVAPACE); l’Associació Mares en Acció, i l’Associació Proted.
Per a centrar-nos en el món de les lletres, és necessari destacar Carme Miquel i Joan Francesc Mira. En el cas de Miquel, rep la distinció de filla adoptiva a títol pòstum, ja que va morir en 2019 a causa d’una llarga malaltia. Un dels principals motius pels quals es va decidir entregar-li el guardó fou perquè, segons l’alcalde de València, “res del que ha passat a València en matèria de renovació pedagògica, d’ensenyament, de llengua, de literatura i de compromís social en els últims cinquanta anys li va resultar alié”. A més, va fer promoció de la llengua valenciana, va impulsar diversos moviments de renovació pedagògica, va escriure nombrosos materials didàctics i és coautora de llibres de text; a banda, també va ser l’autora d’una gran quantitat de llibres pels quals va rebre diferents premis, com Uns papers en una capsa (1994), Aigua en cistella (1998) o La mel i la fel (2005).
Altrament, el Consell Valencià de Cultura va destacar fa uns anys que el treball de Carme Miquel representa un treball “silenciós i firme” a favor de generacions de xiquets que “gràcies a ella han pogut créixer amb més oportunitats” que generacions anteriors i que, per això, hauria de valorar-se com “un exemple a seguir per qui veu en el sistema públic una de les vies més poderoses per a formar ciutadans conscients i lliures”.
Per altre costat, també forma part de la història de la literatura, antropologia i sociologia valenciana, Joan Francesc Mira, que ha rebut la distinció de fill predilecte de la ciutat de València. L’alcalde, Joan Ribó, ha considerat que “d’aquesta ciutat ho ha contat tot i ho ha explicat tot, els seus barris i pobles, de la Torre a Ciutat Vella; els seus personatges, sant Vicent Ferrer, Blasco Ibáñez, els papes Borja; els seus fets, com la Batalla d’Almansa”, ja que “ell sap que recordar és existir” i que “no hi ha paraules suficients per a repassar la seua obra ni donar-li les gràcies”. En rebre la distinció, Mira ha dit que és una satisfacció personal, però lamenta “la falta de suport i impuls de la literatura, junt amb una escassa educació bàsica per apreciar el valor d’un bon llibre"; no obstant això, creu que si es fomenta la indústria literària, funcionarà. Tampoc ha deixat passar l’ocasió per a destacar la importància de la cultura, ja que diu que “tot està impregnat de cultura” i la vida seria impensable sense aquesta.
Aquesta no és la primera distinció de Mira, cal tindre en compte que ha rebut nombrosos premis, entre els quals trobem el Premi Joan Fuster d’Assaig gràcies a Crítica de la Nació Pura; el Premi Nacional de la Crítica pel seu llibre El professor d’història, en 2009; el premi d’Honor de les Lletres Valencianes en 2019 o el Premi Cultura Valenciana en 2019, entre molts altres.
A la cerimònia d’entrega, s'hi va destacar que es tracta del primer any després de la situació d’emergència sanitària en què “podem gaudir d’una normalitat social després de dos anys de pandèmia i retem homenatge a un conjunt de persones excel·lents de la nostra societat”. A més, es pretén que amb aquestes distincions es produïsca un impuls en les disciplines representades perquè continuen ampliant els seus projectes i objectius. A més, l’entrega d’aquests guardons s’ha presentat com una devolució “del que ells ens regalen, del que regalen a aquesta ciutat cada dia”.
