S'escriu j:
- Davant de a, o i u (jaciment, joves, ajudar).
- En els grups -jecc- i -ject- (trajectòria, projecte).
- En manlleus (jeep, jet-lag).
Esperem que t'hagen quedat clares aquestes regles per a l'ortografia de la j.
Ara t'expliquem les recomanacions quant a la pronúncia. Tant en els registres formals com en els informals, el so de la j es pronuncia sonor: [ʤóve]. És recomanable la pronunciació com a i semivocal de la j en les paraules jo [jó] o [jɔ́] i ja [já]. Ep!, però només en aquestes. En l'estàndard, no és recomanable ensordir aquest so i, per tant, direm [aʤudáɾ] en lloc de [at∫udar]. Vigila, perquè tampoc no es recomana la pronúncia com a [j], en lloc de [ʤ], de la grafia j dels grups -jecc- i -ject-. Així, farem per pronunciar [pɾoʤɛ́kte] i no [pɾojɛ́kte].
Doncs bé, ara que ja en saps molt, et proposem que tornes a escoltar el fragment i reflexiones sobre la pronúncia de Susana Rodrigo. ¿És la recomanada per a l'estàndard o recrea una situació comunicativa pròpia del parlar col·loquial de zones on no són habituals aquests fonemes?
