La ràdio d'À Punt en directe
Transcripció
Als 38 anys va sorprendre'm la maternitat i vaig dedicar-me a la docència. Ja havia treballat als conservatoris de València i Alacant. I vaig canviar la meua trajectòria. Com que vivia a Castelló i havia aprovat una oposició em vaig oferir a la Conselleria d'Educació per a ajudar als inicis… Al principi del projecte de creació d'un conservatori professional de dansa i jo vaig tindre el repte inesperat de la proposta de ser directora. Vaig acceptar i vaig començar amb il·lusió i ganes de portar endavant un projecte que donava l'oportunitat als jóvens de la província de tindre un conservatori públic. Acabàvem amb la situació de discriminació que patien els jóvens de València o d'Alacant.
S'escriu j:
- Davant de a, o i u (jaciment, joves, ajudar).
- En els grups -jecc- i -ject- (trajectòria, projecte).
- En manlleus (jeep, jet-lag).
Esperem que t'hagen quedat clares aquestes regles per a l'ortografia de la j.
Ara t'expliquem les recomanacions quant a la pronúncia. Tant en els registres formals com en els informals, el so de la j es pronuncia sonor: [ʤóve]. És recomanable la pronunciació com a i semivocal de la j en les paraules jo [jó] o [jɔ́] i ja [já]. Ep!, però només en aquestes. En l'estàndard, no és recomanable ensordir aquest so i, per tant, direm [aʤudáɾ] en lloc de [at∫udar]. Vigila, perquè tampoc no es recomana la pronúncia com a [j], en lloc de [ʤ], de la grafia j dels grups -jecc- i -ject-. Així, farem per pronunciar [pɾoʤɛ́kte] i no [pɾojɛ́kte].
Doncs bé, ara que ja en saps molt, et proposem que tornes a escoltar el fragment i reflexiones sobre la pronúncia de Susana Rodrigo. ¿És la recomanada per a l'estàndard o recrea una situació comunicativa pròpia del parlar col·loquial de zones on no són habituals aquests fonemes?